Resultats de la cerca

Jugà al FC Barcelona la temporada 1928-29 procedent del FC Gràcia Migcampista, disputà 23 partits i es proclamà campió de Lliga Després, jugà dues temporades 1929-31 al CE Europa, amb el qual disputà 25 partits a primera divisió i marcà un gol Acabà la seva carrera al Júpiter 1931-32 Fou internacional per Espanya en una ocasió 1930 Formà part de la selecció catalana en diverses ocasions

El seu cognom real era Negri Estudià a Milà i debutà a Brescia 1815, però assolí la fama a París 1821 per l’abast excepcional de la seva veu Bellini li confià l’estrena de Norma 1831 i Donizetti les d' Anna Bolena 1830 i L’elisir d’amore 1832 La seva carrera excepcional la convertí en un mite Cantà per tot Europa i es retirà cap al 1850

Començà la carrera política com a diputat socialdemòcrata 1917 Ministre de justícia 1932-33 i d’instrucció pública 1933-34, fou primer ministre després de l’assassinat de Dollfuss 1934 La seva política se centrà a combatre l’esquerra i defensar Àustria dels nazis, cosa que no aconseguí Berchtesgaden, 1938 Dimití 1938, fou detingut el mateix any i restà internat en un camp de concentració fins el 1945

A partir del 1896 obtingué grans èxits a Peterburg i a Moscou El 1901 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i inicià una carrera triomfal per tot el món Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1927-28 Excellí en les interpretacions del Faust , de Boris Godunov i del repertori rus en general Dotat d’unes condicions excepcionals, hom el considerà l’equivalent de Caruso en el registre baix

Inicià la seva carrera en el Carpet Bag de Boston 1852 Les seves contribucions al Vanity Fair de Nova York foren recollides en el volum Artemus Ward, His Book 1862 El 1866 es traslladà a Anglaterra, on fou collaborador de Punch fins a la mort La collecció completa dels seus articles aparegué el 1871, i entre ells cal esmentar High Handed Outrage in Utica i Among the Free Lovers

Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries

El 1955 es traslladà a Barcelona després d’haver-se proclamat campió amateur de Biscaia 1953 Fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1959-61 de pes ploma Durant la seva carrera disputà 266 combats, i es mantingué al màxim nivell entre el 1958 i el 1964 Retirat el 1965, es dedicà a entrenar en diversos gimnasos, com el Club Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat

Membre del Futbol Sala Femení Castelldefels, durant la seva carrera aconseguí dos ascensos a divisió d’honor estatal, jugant en aquesta categoria les temporades 2007-08 i 2009-10 Després del descens a divisió de plata l’any 2010, fitxà pel Futbol Sala Gironella, tot i que al cap de pocs mesos retornà al seu club d’origen Formà part de la selecció catalana i es proclamà campiona del món 2008

Membre del Club Escacs Olot durant tota la carrera esportiva, té el títol de Mestre de la FIDE Fou campiona de Catalunya en set ocasions 1985-89, 1991, 1995 i d’Espanya una vegada 1995 També fou subcampiona estatal 1991, 1992 Posteriorment, guanyà l’Obert Ciutat de Girona 2012 Representà Espanya en tres Olimpíades d’escacs 1992, 1996, 1998 i en el Campionat d’Europa per a equips femenins 1992

Començà a destacar en els equips cubans Catalunya 1920-22 i Iberia 1923-29 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1931-33, on fou suplent de Nogués i jugà 23 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Acabà la carrera al Gimnàstic de València 1933-34 i, posteriorment, es feu entrenador Fou el creador de l’Escola Catalana d’Entrenadors i director d’estudis de l’Escola Nacional d’Entrenadors