Resultats de la cerca
Es mostren 4640 resultats
Inici de la "guerra de l’aigua", relativa als rius Tajo i Segura
S’inicia l’anomenada "guerra de l’aigua" el president de la comunitat de Castella-la Manxa s’oposa al transvasament d’aigua del Tajo al Segura per tal d’afavorir els regadius Múrcia i el País Valencià intervenen també en la polèmica
Massalali
Despoblat
Despoblat del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al N de la vila, al peu del puntal de Massalali, un dels cims (599 m alt.) més orientals de la serra de Corbera.
El sector més pla és regat a través de la séquia de Massalali Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, annex de l’Alcudiola d’Alfàndec des del 1547, la jurisdicció del qual era de l’abat de la comunitat de Valldigna
el Mas de la Garriga
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), del Rosselló, conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc).
Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals Fou priorat del s XIII al s XV El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó
Iṣḥaq de Fonseca
Literatura
Nom amb què fou conegut l’escriptor Iṣḥaq Aboab, besnet del seu homònim, el darrer gaó de Castella.
Fou rabí d’Amsterdam 1626-39 i 1649-93 i primer rabí de la comunitat sefardita establerta a Pernambuco, Brasil 1642-1649 És autor d’una Paráfrasis comentada sobre el Pentateuco 1681 Fou qui donà lectura pública a l’excomunió de Spinoza
Sant Pere de les Puelles
Façana de Sant Pere de les Puelles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines de Barcelona, situada originalment a l’antiga Vilanova de Sant Pere, extramurs, posteriorment un dels barris de la ciutat antiga.
Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant…
Partido de Acción Social Evangélica
Partit polític
Partit inscrit al registre al març de 1991.
Impulsat per sectors fonamentalistes de la comunitat evangèlica de Catalunya, es proposava “cristianitzar” la política Concorregué a les eleccions municipals d’aquell any a Barcelona 514 vots i Sabadell 405 vots Els caps de llista foren Núria Argentina Pradas, Joaquín Garrido i Montserrat Martí
comanda de Berga
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital que tenia com a centre l’hospital de Sant Joan de Berga; la casa hospitalera de Berga és documentada ja al començament del s XIII dependent de la comanda de Costoja.
A partir del 1233 apareix ja organitzada com a comanda, però el comanador de Berga era el mateix de Costoja El 1374 la casa i la seva església foren adquirides per la vila cedides el 1378 a la comunitat cistercenca de monestir de Montbenet
Pere Ponç
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Sacerdot, prior de la comunitat de preveres de Cervera Amb Baltasar Sança , elaborà el text cinccentista de la Passió de Cervera 1534, una representació cíclica per als dies de la Setmana Santa i en la qual Ponç mateix actuà fent el paper de Pilat
abella
Abella (Apis mellifica)
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.
De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…
la Portella

Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina