Resultats de la cerca

Ha imposat els titelles com un art majoritari i interdisciplinari amb tècniques diverses de tot el món A més de la manipulació dels objectes escènics, els seus muntatges recolzen en la música, la tria dels materials i la desconcertant organització de l’espai, on es barregen actors reals i titelles El 1968 creà la Compagnie Philippe Genty Entre les seves produccions hom pot esmentar Rond comme un cube 1982, Sigmund’s Follies 1983, Désirs Parades 1986, Dérives 1989, Ne m’oublie pas 1992 i Voyager immobile 1995, Passagers clandestins 2001, Zigmund Follies 2001, Ligne de fuite 2002 i La fin des…

Editor i collaborador de diverses revistes i diaris, fou cofundador del grup artístic d’avantguarda Devetsil La seva poesia revolucionària descriu, en uns primers temps, el món proletari, si bé més endavant es torna més lírica i profunda i ofereix una visió del país carregada de malenconia i també més crítica, motiu pel qual s’enfrontà amb les autoritats Cal destacar Město v slzách ‘La ciutat en llàgrimes’, 1921, Na vlnách TSF ‘Sobre les ones de la TSF’, 1925, Ruce Venušiny ‘Els braços de Venus’, 1936, Zhasněte světla ‘Apagueu els llums’, 1939, Maminka ‘Mare’, 1954, Koncert na ostrově ‘…

Estudià als conservatoris de Huelva i Sevilla i posteriorment es perfeccionà amb el català Josep Colom El 2003 es convertí en deixeble de Daniel Barenboim, que tres anys després el dirigí per primera vegada en la interpretació del concert Emperador , de Beethoven, al costat de l’Orquesta Joven de Andalucía, a Marbella Considerat com la gran revelació del pianisme espanyol, ha estat guardonat en diferents competicions i ha actuat al costat d’importants formacions espanyoles i internacionals El 2004 debutà al Carnegie Hall en un recital en el qual interpretà obres de Falla…

Nebot del tenor Josep Carreras, a qui acompanyà sovint en concert Format al Conservatori del Liceu, completà els seus estudis a Viena i Londres, amb sir Colin Davis Debutà professionalment el 1994 amb l’Orquestra Simfònica d’Hamburg i des de llavors ha dirigit nombrosos concerts protagonitzats per grans figures de la lírica, com MCaballé, PDomingo, Angela Gheorghiu o Roberto Alagna El 1995 dirigí la seva primera òpera, Carmen , a Stuttgart, i el 2000 debutà al Liceu amb Sly , de Wolf-Ferrari, en l’estrena d’aquest títol al teatre El 2006 assumí la titularitat de l’Orquestra…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Establert des de molt jove a Tenerife, fou un músic polifacètic Destacà com a pianista i fou director artístic de l’agrupació la Masa Coral També estigué vinculat a l’Escola d’Art, dedicada al gènere líric Dirigí obres escèniques a diferents països europeus, al nord d’Àfrica i a l’Extrem Orient És autor de les sarsueles Juegos de amor 1925, Rosa de embajadores 1934, de quartets de corda, d’un concert per a piano i orquestra i de música per a ballets La seva filla Luisa Estany Cabrera Santa Cruz de Tenerife, 19 de febrer de 1926…

Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner Es dedicà inicialment a la música religiosa Stabat Mater , 1869 i fou organista 1872-~1883 del collegi de jesuïtes de Sant Josep, de València Escriví peces de concert, com la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I 1875 La Sociedad de Conciertos de Madrid, que dirigia Jesús de Monasterio, li n'estrenà algunes que li donaren notorietat El 1887 estrenà a Madrid la sarsuela El recluta , amb text d’Antoni Chocomeli basat en un poema de Teodor Llorente i Olivares, convertida…

Conreà la pintura de petit format a l’oli sobre cartó o a l’aiguada l’excessiu detallisme de la seva tècnica féu esdevenir freda la seva pintura Com a gravador féu la sèrie de litografies Pelegrinatges d’un artista 1833 i la illustració de la Geschichte Friedrichs des Grossen ‘Història de Frederic el Gran’, 1840-42 A partir del 1850 féu vuit grans pintures sobre la vida d’aquest rei, entre les quals es destaquen El sopar a Sans-Souci 1850 i Concert a Sans-Souci 1852, ambdues al Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín L’obra El laminador 1875 al mateix museu el fa…

Inicià els estudis d’orgue i composició a Guadalajara amb Francisco Godínez El 1903 es traslladà a París, on estudià composició i piano amb M Moszkowski i contrapunt i fuga amb A Gédalge La mort del seu pare, però, l’obligà a tornar a Mèxic aquell mateix any El 1907 fundà l’Escola de Música de Guadalajara, que dirigí durant vint anys El 1927 decidí reprendre els estudis i tornà a París, on fou deixeble de P Dukas i N Boulanger a l’Escola Normal de Música El 1930 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Ciutat de Mèxic Del seu catàleg destaquen les obres orquestrals,…

Estigué al servei de Stanislaw Poniatowski com a violinista El 1785 inicià un viatge que el menà primer a Viena, on conegué J Haydn i WA Mozart, i després a Itàlia, on possiblement fou deixeble de P Nardini i G Pugnani El 1787 participà com a solista en un Concert Spirituel a París Des del 1792 visqué a Anglaterra, on intervingué en diferents concerts, en els quals destacà per la seva interpretació virtuosística d’obres que escriví per a executar ell mateix El 1803 s’establí a Liverpool on obrí un magatzem de música i d’instruments Fou un dels fundadors de la Societat…

Fill del músic Josep Vicens i Mornau, després d’haver estudiat amb el seu pare es traslladà, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona per formar-se al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta El 1937 es presentà en públic amb el concert per a piano de R Schumann opus 54 amb la Banda Municipal de Barcelona Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset Feu concerts per tot Catalunya com a solista i també en diverses formacions de cambra Pianista amb carrera internacional, és autor de peces per a piano,…