Resultats de la cerca
Es mostren 2074 resultats
Miquel Nadal
Pintura
Pintor.
Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca capacitat …
Helen Frankenthaler
Pintura
Pintora nord-americana.
Nascuda en una família benestant de Manhattan, estudià a la Dalton School de la seva ciutat, on fou deixebla de Rufino Tamayo , i posteriorment a la Bennington School de Vermont Vinculada des dels anys cinquanta a l' expressionisme abstracte , estigué casada amb el pintor Robert Motherwell 1958 - 1971 i, bé que influïda sobretot per Jackson Pollock i altres representants d’aquest moviment, creà un estil propi a partir de Mountains and Sea 1952, consistent en grans taques de colors plans “camps de color” suggeridores de paisatges a partir de l’abocament directe de la pintura sobre la tela que…
aparadorisme
Arts decoratives
Tècnica de decoració i agençament dels aparadors.
Professió relativament nova que adquirí el seu caire actual a partir del 1920 i es desenvolupà ràpidament, d’acord amb el creixement de la societat de consum A Barcelona hom dóna cursos especialitzats a les escoles d’Arts i Oficis i a l’Escola Massana El Foment de les Arts Decoratives té una secció d’aparadoristes i decoradors publicitaris que celebra exposicions i dóna també cursets d’ensenyament Els estudis són basats en el coneixe ment de la composició, el dibuix i la tècnica de la collocació dels productes a l’aparador Nascut tècnicament a Suïssa i desenvolupat ràpidament a…
Joan Ferrer i Miró
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona, a l’acadèmia de Pere Borrell Vers 1870-74 fou deixeble de l’Academia Española de Roma El 1885 presentà, al Centre d’Aquarellistes de Barcelona, l’oli Amateur , que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la seva obra mestra l' Exposició pública d’un quadre Museu d’Art Modern de Barcelona Aquesta peça, típica del seu estil, minuciosament realista, obtingué Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i en féu més d’una versió Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Fou un retratista…
Miguel Berrocal
Escultura
Nom pel qual fou conegut l’escultor andalús Miguel Ortiz Berrocal.
Estudià arquitectura, matemàtiques i també art a l’Academia de San Fernando i a la Escuela de Artes Gráficas de Madrid, on fou deixeble d’Àngel Ferrant El 1952 feu la primera exposició individual a Madrid i el 1954 participà en la Biennal de Venècia Becat, anà a París i a Itàlia, on principalment visqué i treballà del 1967 al 2004 El 1957 abandonà la pintura i el dibuix i començà les obres que li donaren més reconeixement, les escultures a base d’elements formals metàllics desmuntables produïts de forma seriada La temàtica és bàsicament antropomòrfica i tractada amb un cert humor…
ordit
Indústria tèxtil
Resultat de l’operació d’ordir, consistent en un conjunt de fils disposats paral·lelament i enrotllats sobre un corró plegador.
L’ordit és necessari per a la fabricació dels teixits i dels gèneres de punt per ordissatge, dels quals constitueix la sèrie de fils longitudinals, parallels als voravius En un teixit l’ordit pot ésser únic, o poden haver-n'hi diversos, de diferents classes de fil, com en els teixits de ris, en què hi ha un ordit de fons i un ordit de ris , i com que d’aquest últim, que forma les baguetes del ris, hom en gasta una longitud molt més gran, cal enrotllar-los en plegadors separats En d’altres casos en un teixit hi ha fils d’ordit tan diferents, que requereixen també plegadors independents, com…
Daniel Vierge
Il·lustració de Daniel Vierge per a una edició (1897) de Les aventures du dernier Abencérage, de Chateaubriand (BC)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què és conegut Daniel Urrabieta Ortiz, dibuixant castellà.
Fill de l’illustrador romàntic Vicente Urrabieta Ortiz Es formà amb Madrazo i Haes a l’Escuela de San Fernando de Madrid El 1869 ja viatjà a París, on fou protegit per Charles Yriarte Dibuixant habilíssim, fou corresponsal de Le Monde Illustré 1870-72 i cronistra gràfic dels fets de la Comuna de París 1871 i de diversos esdeveniments A causa d’una hemiplegia dibuixà amb la mà esquerra des del 1882, però la qualitat del seu dibuix no es ressentí d’aquesta circumstància Collaborà a The Portfolio 1890-91, La Ilustración Artística 1892, etc Guanyà medalla d’or a l’exposició de París del 1889…
Ignasi Valls
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Gravador i argenter.
Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta Collaborà en la illustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades pels ordes religiosos barcelonins Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI 1746, amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí 1759, i diverses per als germans Francesc El príncep de Viana , 1756 túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761 etc i Manuel Tremulles entre les quals l’acció de la Junta de…
Damià Torrents i Brunet
Escultura
Escultor.
Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París 1905 El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d’Art de Barcelona Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants del Simplicissimus És autor d’un bust de l’arquitecte Josep Font i Gumà, collocat 1923 tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor El 1918 deixà quasi totalment l’escultura És també autor d’un llibre de poemes L’hora viva El seu germà, Martí Torrents i Brunet Vilanova i la Geltrú 1887 — 1977, pintor de paisatge a l’oli i…
Francesc Fontanals i Rovirosa
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina