Resultats de la cerca
Es mostren 4552 resultats
morfologia
Biologia
Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia
Bundesrat
Als estats federals germànics, òrgan federatiu amb funcions legislatives, administratives o governatives, format per representants, bé dels governs, bé dels òrgans de representació popular dels estats membres.
El Bundesrat fou una de les cambres legislatives a la Confederació d’Alemanya del Nord 1866-71 i a l’Imperi Alemany 1871-1918 A partir del 1949 és la cambra alta de la República Federal d’Alemanya i, des del 1990, de l’Alemanya unificada 69 escons A la República d’Àustria 1918-38 i des del 1945 rep també el nom de Länderrat 64 escons A Suïssa és el nom alemany del Consell Federal, que, a diferència d’Alemanya i d’Àustria, té caràcter executiu 46 escons
condomini
Dret civil
Forma de comunitat en la qual la propietat d’una cosa corporal pertany a una pluralitat d’individus per quotes-parts qualitativament iguals.
Es diferencia del gènere comunitat perquè el condomini només actua sobre coses corporals, i aquestes han d’ésser unes singuli , és a dir, d’una mateixa natura i contextura D’altra banda, el condomini té les notes característiques d’una comunitat pluralitat de subjectes, existència d’una cosa o d’un dret que sofreix la indivisió, on tots tenen una mateixa titularitat qualitativa, però que pot ésser quantitativament diferent Les quotes o fraccions són perfectament delimitades i, per tant, són susceptibles d’alienació Qualsevol coparticipant pot desfer l’estat de comunitat
equidna

Equidna comú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels prototeris
, de la família dels taquiglòssids, d’uns 40 cm de llargada, amb les potes grosses i proveïdes d’ungles molt poderoses i corbes i amb un musell en forma de tub a l’extrem del qual hi ha la boca.
El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània
balener
Pesca
Vaixell construït o adaptat per a la pesca de la balena.
Aparegut al s XV, era una mena de vaixell d’unes 400 tones, de buc molt resistent, per a suportar les pressions del glaç Embarcaven unes set balaneres i posseïen forns per a obtenir l’oli El 1865 fou inventat el canó llançaarpons i de resultes d’això, a la fi del s XIX, hom diferencià el vaixell-factoria del balener, i desaparegueren les baleneres Actualment els baleners són vaixells de desplaçament força variable i tenen com a única finalitat la d’arponar la balena, la qual es recollida pel vaixell-factoria
rorqual

Rorquals (Balaenoptera physalus)
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom amb el qual són conegudes diverses espècies del gènere Balaenoptera, cetacis misticets de la família dels balenoptèrids.
La família es diferencia externament de les balenes veritables per la presència d’una aleta dorsal i de solcs ventrals Entre aquestes espècies hi ha l’animal més gros que mai hagi existit el rorqual blau o balena blava Bmusculus , que pot arribar als 33 m de longitud total Per contra, el rorqual d’aleta blanca Bacutorostrata , que a penes arriba als 10 m, és l’espècie més petita del gènere De gran valor comercial en conjunt, tenen una repartició cosmopolita, però la cacera abusiva n’amenaça la supervivència
Sant Pau de la Coma o de Fornils (Susqueda)
Art romànic
La capella de Sant Pau es troba annexa al mas de la Coma, situat a la part llevantina de l’antic castell de Fornils, en un paratge situat a ponent de l’església de Sant Martí Sacalm, de la qual depenia religiosament És esmentada en els mateixos testaments dels anys 1269 i 1317 que fan el primer esment de Sant Pere de Fornils A diferència de Sant Pere es va refer al segle XVII i es va restaurar de nou al començament del segle XIX No té culte, però en conserva sencer l’edifici
Castell d’Herba-savina (el Pont de Claverol)
Art romànic
Les notícies històriques sobre aquest castell són escadusseres L’any 1120 Tedball de Vallferrera féu testament i deixà al seu fill Tedball en alou la meitat del castell i la vila d’Herba-savina “ ipso castro et villa de Erbasavina ” A diferència d’altres dominis que és relacionen en el testament, tinguts en feu pel comte de Pallars, Herba-savina era un domini alodial que Tedball devia compartir amb algun altre senyor Posteriorment Herba-savina formà part del vescomtat de Vilamur L’any 1831 n’era titular el marquès de Pallars i vescomte de Vilamur
Dídim
Música
Teòric musical grec.
Probablement residí a Roma, i sovint ha estat confós amb el gramàtic i lexicògraf alexandrí del mateix nom que visqué a la segona meitat del segle I aC Tot el que es coneix de la seva obra es troba en uns fragments citats per Porfiri i per Ptolemeu D’aquests textos es pot deduir que en les seves teories es feia una clara distinció entre el to major i el to menor en el tetracord diatònic La diferència entre ambdós és coneguda com la coma sintònica o coma de Dídim
escolament
Geografia
Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada.
L’escolament és subterrani , o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics El balanç anual d’escolament és donat per l' índex d’escolament , altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament , relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament , diferència entre l’índex pluviomètric i l’índex d’escolament balanç hídric
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina