Resultats de la cerca
Es mostren 810 resultats
Josep Maria Sumpsi Castells

Josep Maria Sumpsi Castells
MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou secretari de la Ponència d’Esports de la Diputació de Barcelona 1958-66, càrrec que compaginà amb el de representant a Catalunya de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes Participà en l’organització dels Campionats del Món d’hoquei sobre patins Barcelona, 1964 i d’esquí nàutic Banyoles, 1971, entre altres esdeveniments esportius Fou directiu de la Federació Internacional de Patinatge 1965-77 i de les federacions espanyoles d’esports aeris i de clubs nàutics El 1975 assumí el càrrec de delegat del Patronato de Apuestas Mutuas Deportivas Collaborà en l’…
Genaro de la Riva Ruiz
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra…
Josep Maria Gay de Liébana Saludas
Economia
Esport general
Economista i assessor esportiu.
Doctor en economia i dret, fou professor titular d’economia financera i comptabilitat a la Universitat de Barcelona Participà com a comentarista d’actualitat i d’economia en diversos mitjans de comunicació És autor d’ España se escribe con E de endeudamiento 2012 i Dónde estamos Verdades, mentiras y deberes pendientes de la recuperación económica 2015 En l’àmbit esportiu, formà part del consell d’administració del RCD Espanyol 2004-06 i fou patró de la Fundació Privada del club 2004-10 Membre del Panathlon Club de Barcelona, del Club de Golf de Fontanals, del Club de Golf de…
Manuel Ibern Lérida
Esport general
Dirigent esportiu i entrenador.
Pare de Manuel Ibern Alcalde, fou conegut com Polichón Fou directiu del Club Natació Barceloneta i entrà a formar part de la comissió esportiva de l’entitat 1953, que arribà a dirigir 1960 Aconseguí disposar de la piscina coberta municipal del passeig Marítim, que l’Ajuntament de Barcelona cedí en usdefruit al seu club 1968 També exercí d’entrenador de natació i waterpolo Com a primer entrenador, assolí un equip de waterpolo que posà fi al domini del Club de Natació Barcelona a partir del 1969, però deixà el càrrec el 1970 Fou premiat amb la medalla al mèrit del Collegi Català d…
Lluís Aparicio Vilaginès
Gimnàstica
Gimnasta, dirigent esportiu i jutge de gimnàstica.
S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del comitè…
La infanta Cristina, absolta del "cas Nóos"
L’Audiència de Palma dicta sentència pel "cas Nóos", un cas de desviació de 6 milions d’euros de fons públics del Govern balear a través d’una empresa sense ànim de lucre El màxim directiu de l’empresa i principal acusat era el marit de la infanta Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin, juntament amb el seu soci Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas Urdangarin és condemnat a una pena de sis anys i tres mesos de presó, Torres, a vuit anys i mig, i Matas, a tres anys i vuit mesos La infanta Cristina, que també estava acusada, és absolta com a cooperadora necessària de dos…
Cristòfor Massó i Escofet
Economia
Economista.
Conseller i directiu de la Societat Productora de Forces Motrius 1917-39, fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona 1923 i a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, posteriorment, de la Generalitat, i presidí la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona 1927 Puig i Cadafalch li encarregà 1922 un estudi sobre la contribució de Catalunya a l’Estat espanyol Milità en Acció Catalana, fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1936 i soci fundador del Centre Excursionista de Catalunya També estigué vinculat al departament de…
Enric Llaudet i Ponsa
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada…
Jaume Ferrús i Estopà
Periodisme
Enginyer industrial.
Es dedicà a la realització de projectes d’implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l’estudi de viabilitat d’un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya En el procés de creació de Televisió de Catalunya TVC, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director Collaborà en l’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica participà en la creació de la Torre de…
Miquel Mayol i Raynal
Política
Polític.
Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina