Resultats de la cerca
Es mostren 15502 resultats
cèl·lula de regeneració
Biologia
Cèl·lula indiferenciada que durant el procés de regeneració dóna lloc a unes altres de diferenciades.
Entre les cèllules de regeneració més estudiades cal esmentar les cèllules intersticials d’hidra, els neoblasts de planàries, els blastocists dels anèllids i les cèllules blastemàtiques dels vertebrats
sala d’armes
Esport
Local on el mestre d’armes dóna les lliçons i on hom practica l’esgrima.
fe
Seguretat, garantia, que hom dóna de la certesa o de l’autenticitat d’alguna cosa.
galactita
Mineralogia i petrografia
Argila detersiva que es desfà en l’aigua i li dóna l’aparença de llet.
floreta
Paraula afalagadora que hom adreça a algú, especialment a una dona, lloant-ne els atractius.
farratjó
Agronomia
Blat de moro tallat abans de granar que hom dóna com a aliment al bestiar.
hostalatge
Història del dret català
Allotjament i assistència que hom dóna a una persona en un hostal, una dispesa, etc.
Als Països Catalans, a l’edat mitjana, el sobirà i el baró hi tenien dret d'alberga Els oficials de la cort reial i el seguici eren allotjats als hostals públics, o bé en cases particulars que habitualment admetien hostes A partir de la fi del s XV, la població civil fou obligada a proporcionar allotjament als soldats en temps de guerra
Ictíneo
Maqueta del segon Ictíneo de Narcís Monturiol
© Fototeca.cat
Nom que donà Narcís Monturiol a cadascun dels dos submarins que inventà, construí i patronejà.
El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’ellipsoide de revolució allargat, i l’exterior…
cumulè
Química
Nom genèric que hom dóna correntment als alquens amb dos o més enllaços dobles cumulats.
Els cumulens més simples són els allens Atès que els plans dels respectius orbitals π en dos enllaços dobles cumulats formen entre ells un angle recte, un cumulè tetrasubstituït de nombre parell d’enllaços dobles presenta isomeria òptica, i un de nombre imparell presenta isomeria geomètrica
cucurbití
Zoologia
Nom que hom dóna als anells més allunyats del cap o escòlex de les tènies.
Aquest nom és degut a la forma de llavor de carbassa Cucurbita que adopten aquests anells en carregar-se d’ous fecundats