Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de  Miramar Valldemossa, segons cessió que feu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497  Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer  Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita…

Estudià al seminari de Vic i el 1904 fou enviat a Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura Fou professor de la seva especialitat i de grec i hebreu al seminari de Vic Collaborà en diverses publicacions religioses i en especial en la Gazeta de Vic i en Analecta Sacra Tarraconensia Traduí els Psalms i Isaïes per a la Bíblia del Foment de Pietat Morí assassinat al principi de la guerra civil

Fou catedràtic de la Universitat de Cervera Durant la primera guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas 1837 i aplegà els seus articles a El Restaurador Catalán , de Berga, en un volum 1840 En acabar la guerra, s’exilià a França El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña

Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma ~1701-18 És autor d’escenes de les vides de Santa Úrsula i de Sant Nicolau i del Sant Josep entre àngels i el Purgatori de l’església de Sant Joan Baptista de Valls Treballà a diverses poblacions de la comarca Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari

Fou vicari general de Vic 1721-44 Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums

Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors

Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de la vida y…

Doctor en teologia, fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i de Santa Maria de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona A més d’opuscles religiosos impresos, és autor d’una collecció de sermons en tres volums Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l’any Barcelona 1699, que fou reimpresa, i dos volums complementaris, amb un títol que també comença per Catecisme pastoral , un per a les festivitats i un altre per a la Quaresma Barcelona 1715 i 1735

Professà al convent augustinià de València 1436 i fou elegit provincial de l’orde i prior de València el 1455 Professor de cànons i del mestre de sentències a la universitat valenciana fins el 1479 El 1468 fou elegit bisbe auxiliar del cardenal Roderic de Borja, i per absència d’aquest, en ésser elegit papa, des del 1480 s’encarregà del govern de la diòcesi de València i de la de Cartagena Ferran II el nomenà inquisidor general del Regne de València És autor de vuit obres llatines sobre els psalms, el Càntic dels Càntics i càntics evangèlics i d’un tractat apologètic contra els jueus, que…

Sacerdot 1858, doctor en cànons, en dret i en teologia Fou catedràtic al seminari de Tortosa, canonge doctoral des del 1875, expedicioner de precs a Roma, director de l’arxiu capitular i, des del 1894, cronista de la ciutat Fou membre en diverses acadèmies i corporacions de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1892 de la de belles arts de París, 1898 de la societat historicoarqueològica de Lió, 1902 etc Entre les seves obres més importants figuren els Anales de Tortosa 1886-95, Práctica parroquial 1891 i Derecho canónico según el orden de las decretales de Gregorio IX 1899