Resultats de la cerca

Muller de Šamši-Adad V , exercí la regència 809-806 aC durant la minoria del seu fill Adad-nirari III 809-782 aC Una llegenda, recollida pels autors clàssics, la fa muller de Ninos, li atribueix els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera, vençuda, però, a l’Índia després de quaranta-dos anys de regnat, deixà la corona al seu fill Ninia

Fou vicerector del Real Colegio de Cirugía de Càdiz Al voltant del 1750 fou destinat com a metge militar a Buenos Aires, la capital del virregnat del Riu de la Plata, on exercí de cirurgià major del presidi i fou cojutge fundador del Tribunal del Protomedicat El 1780 participà, com a metge en cap, en l’expedició que lluità contra la insurrecció de Tupac Amaru

Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci  i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies

Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al segle XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes

Es formà al Conservatori de París, on estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb G Fauré Desenvolupà una doble carrera musical com a compositor i pianista Començà a compondre durant els primers anys del segle XX i el seu catàleg inclou música per a l’escena, orquestral i de cambra Fou membre del Consell Superior de Ràdio França i en aquest centre exercí de crític musical

Estudià al Conservatori del Liceu, i fou violoncel solista a l’orquestra d’aquest teatre Exercí també com a professor de solfeig Alhora, treballà com a violoncel a la capella de música de Sant Pere de les Puelles, a Barcelona Juntament amb Josep Rafael Carreras , compongué l’oratori Sortint d’Egipte , sobre text de J Verdaguer És autor d’obres religioses, una quinzena de les quals foren publicades per Budó

Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

Estudià al Conservatori de Lieja, on rebé classes de composició de F Rasse Abans d’obtenir una plaça al Conservatori de Brusselles com a responsable de la disciplina de direcció orquestral, exercí al de Lieja com a professor d’harmonia Entre el 1936 i el 1959 fou convidat assíduament com a director musical del Théâtre de la Monnaie de la capital belga El 1972 fundà l’Òpera de Cambra de Bèlgica

Jugava de davanter centre i milità en el Reial Club Deportiu Espanyol en dues etapes 1939-41, 1943-44 Disputà 40 partits de Lliga i marcà 31 gols, i guanyà la Copa 1940 i el Campionat de Catalunya 1940 Jugà 2 partits amb la selecció catalana i marcà 3 gols En retirar-se, exercí d’entrenador El 2011 es batejà el Poliesportiu Municipal de Manises amb el seu nom