Resultats de la cerca
Es mostren 37312 resultats
Las Cosas de la Náutica
Esports nàutics
Publicacions periòdiques
Revista de nàutica publicada a Barcelona des del 1978 fins al final del 1982.
Alternava la crònica de les competicions esportives amb articles tècnics de les diferents modalitats de la navegació esportiva, disseny i construcció d’embarcacions A Ballester en fou l’editor director Tingué corresponsalies a França, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units D’aparició mensual, oscillava entre 40 i 98 pàgines Publicà alguns números extraordinaris dedicats als salons nàutics realitzats a la ciutat
Congo Francès
Geografia històrica
Antiga denominació, vigent des del 1897 fins al 1910, de l’Àfrica Equatorial Francesa.
Val di Noto
Història
Divisió administrativa del SE de Sicília des de l’època normanda fins al 1812.
Durant el domini catalanoaragonès era delimitada per les costes de la mar Africana i de la mar Jònica entre els rius Salso i Alcantara, i, a l’interior, per les valls del Salso i del Simeto Hi tingué preponderància el partit català bé que hi era també representat el partit llatí A mitjan s XVI tenia una població d’uns 250 000 h, que augmentà a partir del s XVIII El 1817 el territori fou dividit en tres valli de Catània, de Siracusa i de Caltanisseta
Joan de Baufés
Cristianisme
Història del dret
Clergue normand i doctor en dret civil, bisbes de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic 1392-93 —on es destacà per la seva tasca de jurista—, d’Osca 1393-1403 i de Lleida 1403
Trofeu Ciutat de Lleida
Futbol
Torneig d’estiu de futbol disputat a Lleida des del 1987 fins al 2010.
Organitzat per l’Ajuntament de Lleida, es disputava en un partit únic i tingué sempre la participació de la Unió Esportiva Lleida, que fou l’equip que més vegades se l’adjudicà deu victòries, seguit del Reial Club Deportiu Espanyol dues
radioafeccionat | radioafeccionada
Electrònica i informàtica
Persona que, per afecció, amb caràcter exclusivament personal i sense fins lucratius, es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques o hertzianes.
Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, sovint construïts per ells mateixos, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades que envolten la terra i les reflexions amb la lluna dels senyals electromagnètics EME Assoleixen, així, comunicacions amb altres radioafeccionats molt allunyats En l’aspecte pròpiament tècnic, les bandes de freqüència utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions comunicacions bidireccionals, radioescolta, etc i la normativa dels diferents països les més…
vall de Biar
Vall de l’Alcoià que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’E, fins a l’altiplà de Villena, a l’W, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al N, i les serres de Biar i de Fenossosa, al S.
Ocupa 224 km 2 d’extensió Comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfor i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama
martingala
Indumentària
Peça de vestir dels homes d’armes que consistia en una calça, que cobria des de la cintura fins als genolls, i unes mitges, que cobrien des dels genolls fins als peus.
Piast
Història
Primera dinastia regnant de Polònia que ocupà el tron des del segle IX fins a la fi del XIV, bé que el cognom Piast no li fou aplicat fins al segle XVII.
S'inicià amb Miecislau I de Polònia 963-992 i s’extingí amb Casimir III de Polònia , dit el Gran 1309-70
presseguer
presseguer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, de flors rosades i solitàries, i de fruits (els préssecs
) globosos, generalment vellutats, de coloracions groguenques o vermelloses, i amb el pinyol molt anfractuós.
És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic Actualment és estès a tots els països temperats Comprèn més de 200 cultivars Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats És multiplicat per empelt Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès Algunes poblacions del Principat…