Resultats de la cerca
Es mostren 2640 resultats
Elizabeth Helen Blackburn

Elizabeth Helen Blackburn
© University of California, San Francisco
Biologia
Bioquímica australiana.
Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents…
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren…
Lawrence Ferlinghetti
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta i editor nord-americà.
Nascut Lawrence Monsanto Ferling, restà orfe de pare i mare molt jove Tingué una infància atzarosa, marcada pels canvis de tutors, la rebellia, un intens interès pel món de la cultura i incursions en la delinqüència, motiu pel qual fou internat en una institució En sortir-ne, estudià periodisme a la Universitat de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví en un submarí, obtingué un màster en literatura a la Universitat de Colúmbia 1947 i el 1950 es doctorà a la Sorbona de París en literatura comparada Installat el 1951 a San Francisco, l’any 1953…
Alcatraz

Vista de la illa i la presó d’Alcatraz, a la badia de San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Illa
Illot de la badia de San Francisco (Califòrnia).
Fou ocupat pels castellans 1769, que l’anomenaren isla de Alcatraces El 1851 esdevingué possessió dels EUA, fou fortificat i hi fou edificada una presó 1868, que pertangué a l’exèrcit fins el 1933, que passà al departament de justícia, com a presó federal La penitenciaria fou clausurada el 1963, per tal com la seva utilitat no compensava el cost de mantenir-la
Janet Yellen

Janet Louise Yellen
© Federal Reserve Bank of San Francisco
Economia
Economista nord-americana.
Graduada a la Brown University 1967, es doctorà a la Universitat de Harvard 1971, on fou professora assistent fins l’any 1976 Després d’un any com a economista a la Reserva Federal 1977-78, impartí la docència durant dos anys a la London School of Economics i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1980-94 Membre del consell de governadors de la Reserva Federal 1994-97, en 1997-99 presidí el consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca i en 2004-10 el banc de la Reserva Federal de San Francisco Aquest any fou nomenada vicepresidenta de la Reserva Federal , i a…
Carl Djerassi

Carl Djerassi
© Stanford University
Química
Químic i novel·lista nord-americà d'origen austríac.
E1939 arribà als Estats Units fugint de la persecució nazi als jueus i el 1945 es doctorà en química orgànica a la Universitat de Wisconsin-Madison És considerat el pare de la píndola anticonceptiva, que desenvolupà el 1951 en collaboració amb el mexicà Luis Miramontes i el mexicà d'origen búlgar George Rosengkranz a partir del descobriment de la progestina-19-norestistorena, un component que neutralitza la progesterona generada pel cos de la dona i que regula el cicle menstrual També descobrí el primer antihistamínic Entre el 1949 i el 1959 presidí el laboratoris Syntex a Mèxic, i des d'…
Pops Foster
Música
Nom amb què és conegut el contrabaixista nord-americà George Murphy.
El seu primer instrument fou el violoncel, però aviat el canvià pel contrabaix A partir del 1906 tocà en moltes bandes de Nova Orleans i dels vaixells del Mississipí Tocà també a Califòrnia a la banda de Kid Ory, i el 1929 es traslladà a Nova York per treballar a l’orquestra de Louis Russell i Louis Armstrong A partir del 1940 actuà en diversos grups de jazz tradicional, destacant-ne els liderats per Sidney Bechet, Art Hodes i Mezz Mezzrow Durant els primers anys de la dècada dels seixanta collaborà amb Earl Hines a San Francisco, i el 1966 feu una gira per Europa integrat en els…
Jess Floyd Thomas
Música
Tenor nord-americà.
Inicià els estudis de psicologia a la Universitat de Stanford, però aviat es decantà pel cant Debutà el 1957 a l’Òpera de San Francisco i posteriorment es traslladà a Karlsruhe, on romangué durant tres anys en la companyia del teatre d’òpera de la ciutat El 1961 fou contractat per Wieland Wagner a Bayreuth, on debutà amb el paper titular de Parsifal , i després fou Radamès Aïda a Berlín El 1962 es presentà al Metropolitan de Nova York i set anys més tard ho feu al Covent Garden El 1976 interpretà el paper de Sigfrid a Bayreuth, on també fou Tristany en diverses ocasions…
Ede Reményi
Música
Violinista i compositor hongarès, de nom real Eduard Hoffmann.
Rebé lliçons de Joseph Böhm al Conservatori de Viena 1842-45 i debutà a Pest 1846 Posteriorment es presentà a París 1847 i a Londres 1848 Arran de l’aixecament d’Hongria contra Àustria el 1848, es va exiliar als Estats Units, on reprengué la seva carrera de virtuós El 1852, de gira per Alemanya, visità J Brahms i F Liszt, compositor amb el qual mantingué una estreta relació d’amistat i que arribà a escriure-li una peça, Epithalam , amb motiu de les seves noces El 1860, amnistiat pel govern hongarès, Reményi retornà al seu país El 1865 oferí un gran concert a París i emprengué una gira per…
Pedro Rubiales
Pintura
Pintor d’origen extremeny, també anomenat Francisco Roviale.
Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula Museu de Belles Arts, València Anys abans el 1527 un tal Francisco Roviale treballà a Nàpols en el taller de Polidoro de Caravaggio, i rebé el nom de Polidorino Collaborador de Vasari cap al 1545, a la Sala de la Cancelleria, és seva la Conversió de sant Pau de l’església del Santo Spirito de Roma Bé que hi ha poques semblances entre aquestes obres, hom creu que són del mateix pintor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina