Resultats de la cerca

Vinculada al Club d’Esports Vendrell, guanyà quatre Campionats de Catalunya entre el 2005 i el 2009, fent parella amb Albert Rovira Es proclamà campiona 2009 i subcampiona d’Espanya 2006, 2007, 2008 Representà la selecció catalana 2007-08, amb la qual guanyà l’or de la Copa Amèrica 2008 Formà part de la selecció espanyola 2005-09, i participà en cinc Campionats d’Europa, en els quals aconseguí una medalla de bronze 2009 i dos Campionats del Món 2008, 2009 Rebé el premi al mèrit esportiu de la territorial de Tarragona 2009

Format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a primera divisió, el 1952 guanyà el Campionat d’Espanya, el primer títol de la història de l’entitat roig-i-negra Destacà per la facilitat golejadora i la temporada 1954-55 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després milità al Club Llista Blava de Lleida 1955-58 i tornà a l’equip reusenc, en el qual es retirà el 1960 Disputà 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual guanyà el Campionat del Món i d’Europa que es jugà a Barcelona el 1954

El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat

Es formà a la Unió Esportiva Santboiana on es guanyà el sobrenom de Garri savi Jugà a l’equip de Sant Boi sorgit tot just després de la fundació i durant les dècades de 1920, 1930 i 1940 fou un dels jugadors catalans més destacats La seva posició era la de centre i mig d’obertura Guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933 i quatre cops la de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1955 Fou cinc cops internacional amb la selecció espanyola Jugà molts anys al costat del seu germà Joan, conegut com Garri boig

Format al Club Mayda, fou campió d’Espanya juvenil 1970, 1973 En categoria absoluta, guanyà els títols estatals individual 1974, de dobles mixtos 1974, dobles 1975, 1976 i per equips 1972, 1974, 1976, 1979 També guanyà quatre cops la Lliga estatal, una amb el Club Mayda 1972 i tres amb el Club de 7 a 9 1974, 1976, 1977 Formà part de la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1973, 1977 i dos d’Europa 1972, 1974 El seu pare, Jordi Feliu, fou campió d’Espanya per equips 1967, 1971 amb el Club Mayda

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, fou mestre d’armes històriques Debutà en competició l’any 1985 i guanyà diversos campionats de Catalunya i d’Espanya en l’especialitat d’arma llarga Whitworth, Minnie, Maximilian i Miquelet, i en les de plat Manton i Lorenzoni També guanyà diversos campionats d’Espanya amb la selecció catalana d’armes històriques Fou campió del món individual en Maximilian original 1994 i campió del món per equips a Versalles 1996 Des del 1999 el Club de Tir Igualada organitza el Memorial Josep Fonoll de tir olímpic

Interior esquerre que jugà al FC Barcelona 1934-36 procedent del Nacional de Montevideo Disputà 39 partits oficials, marcà 22 gols i fou finalista de Copa 1936 Fou vuit vegades internacional amb l’Uruguai i guanyà una Copa Amèrica 1935 També disputà tres partits amb la selecció catalana La Guerra Civil estroncà la seva trajectòria esportiva Com a entrenador, dirigí el FC Barcelona 1947-50 i guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa Eva Duarte 1948 i una Copa Llatina 1949 Fou el seleccionador de l’Uruguai en una Copa del Món 1962

Provinent del Neva Sant Petersburg, l’any 1991 fitxà pel BM Granollers, club en què jugà en dues etapes 1991-97, 2000-02 i amb el qual guanyà tres Copes EHF 1995, 1996, 1999 L’any 2005 fitxà pel BM la Roca, equip en què es retirà el 2007 Fou internacional en 288 ocasions, primer per la Unió Soviètica i després per Rússia Guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Seül 1988, dos Campionats del Món 1993, 1997 i un d’europeu a Espanya 1996

Jugant amb el Medina de València guanyà dos Campionats d’Espanya 1961, 1963 La temporada 1963-64 fitxà pel Picadero-Damm de Barcelona, amb el qual guanyà cinc títols de Lliga 1964-67, 1970 Jugà amb la selecció espanyola sis partits internacionals A més de jugadora d’handbol, també fou atleta del Futbol Club Barcelona El 1968 establí el rècord de Catalunya de 800 m llisos amb 221,3 min Fou entrenadora de l’Asepeyo d’handbol i premiada com a millor esportista universitària d’handbol 1971, 1972 quan estudiava infermeria

Fou campiona d’Espanya d’espasa en categoria menors de quinze anys 1997 També guanyà el títol en el Campionat de Catalunya en la categoria de menors de disset 1998-99 i de vint anys 1998 Essent membre del club Sala d’Armes Montjuïc, guanyà el Campionat de Catalunya individual absolut 1999, 2001 El 2010 obtingué novament el títol català absolut, individual i per equips, a les files de l’INEFC de Barcelona, on també fou entrenadora La temporada 2010-11 tornà al club Sala d’Armes Montjuïc