Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
ravenissa groga
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 30 a 70 cm d’alçada, hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, de flors grogues, aplegades en raïms, i de fruits en síliqua.
Creix en camps, esplanades, vores de camins, etc, a l’Europa sud-occidental
rosa de Jericó
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, pelosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles ovals i grosserament dentades, de flors blanques, aplegades en raïms petits, i de fruits en silícula.
És pròpia del Sàhara També és conreada en jardins S'obre espectacularment en roseta quan hom la colloca a l’aigua És una de les poques fanerògames reviviscents
aranya
Flor de l’aranya
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides en segments estrets i flors de color blau clar envoltades per un involucre de fulles que tenen l’aspecte d’una aranya.
Es fa en fenassars i rostolls de la regió mediterrània En alguns llocs les llavors són emprades com a excitant
astrància
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles palmatipartides, d’un verd fosc, tija de 20 a 50 cm d’alt, amb flors en umbel·la envoltada per un involucre de bràctees blanquinoses.
Creix en llocs alts i humits, sobretot als Pirineus i a l’Europa central
arpell
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 40-60 cm d’alçada, amb fulles i tiges cobertes de pèls rígids i aspres, i capítols grocs, protegits per un involucre de bràctees amples.
Es fa en terres humides
grandalla
Grandalles
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm d’alçada, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa, olorosa i blanca, amb la corona groga marginada de vermell.
Creix en prats humits d’una gran part d’Europa
coriandre
Fulles de coriandre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 15 a 50 cm d’alçària, una mica fètida, amb fulles compostes, les superiors amb els folíols linears, i flors blanques disposades en umbel·les.
Els fruits secs són aromàtics i hom n'empra com a condiment i en la fabricació d’alguns licors
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog
donzell
Donzell
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 60 cm d’alçada, de tiges dretes, pubescents, molt ramificades, amb fulles bipinnatisectes, d’un verd blanquinós, i amb capítols penjants, disposats en panícules.
Es fa en llocs incultes i pedregosos, sobretot a muntanya Té fortes propietats aperitives i és la base del vermut