Resultats de la cerca
Es mostren 2445 resultats
Ramon Pla i Armengol
Història
Política
Metge i polític.
S’especialitzà en bacteriologia fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi 1903 Després d’obtenir el doctorat 1904, s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Laboratori Municipal de Bacteriologia La seva dedicació a l’estudi de la tuberculosi i a la lluita contra aquesta malaltia el portà a fundar, l’any 1922, amb el veterinari Joaquim Ravetllat l’ Institut Ravetllat-Pla , un laboratori que elaborà dos productes antituberculosos d’àmplia difusió Fou també secretari de redacció dels Annals de Medicina 1907, membre de l’…
Bonaventura Clotet i Sala
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB el 1976, on es doctorà el 1981 amb una tesi sobre marcadors per a malalties del teixit connectiu El seu àmbit de treball es desenvolupa al voltant de les malalties infeccioses, principalment en el camp de la infecció pel VIH i la malaltia que en resulta, la sida Cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol des del 1987 i, des del 1993, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, del mateix hospital, és també codirector del programa HIVACAT de recerca de la…
Castell de Castissent (Tremp)
Art romànic
Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada al Castell…
Isaak Hassler
Música
Organista alemany.
Estudià amb el director de l’escola local, Johann Matthesius, i amb el kantor Nicolaus Herman El 1554 es desplaçà a Nuremberg, d’on era originària la seva família Allí es casà i exercí com a tallador de pedres precioses Ben aviat, però, es guanyà una gran reputació com a músic, especialment com a organista Des del 1558 exercí el càrrec d’organista titular del nou hospital de Nuremberg S’encarregà de la formació musical dels seus fills Hans Leo, Kaspar i Jakob, tots ells músics de renom
Mor l’estudiant nord-americà empresonat i alliberat per Corea del Nord
Otto Warmbier, l’estudiant nord-americà empresonat per les autoritats nord-coreanes el 16 de gener de 2016, mor a conseqüència de les lesions cerebrals contretes a la presó Warmbier va ser condemnat a quinze anys de presó per haver sostret un cartell de propaganda oficial en la seva estada turística El 13 de juny va ser alliberat "per raons humanitàries" en estat de coma vígil Internat en un hospital de Cincinnati, no és clar l’origen de les lesions, tot i que diverses fonts esmenten maltractaments, els quals el règim nord-coreà nega
Operació intrauterina a la Vall d’Hebron
Medicina
Un equip de metges de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron duu a terme la primera operació de cirurgia fetal intrauterina que s’ha fet a l’Estat espanyol Utilitzant la tecnologia làser, per tal de fer una mínima perforació a l’abdomen de la mare, l’equip que dirigeix el doctor Eduard Gratacós, que ja ha fet operacions similars a Lovaina, on treballa, salva la vida a dos bessons de vint-i-una setmanes de gestació que compartien la circulació de la sang, una alteració que sovint provoca la mort dels fetus
Lluís Til Pérez
Esport general
Metge especialitzat en medicina de l’esport i en cirurgia ortopèdica i traumatologia.
Es formà a l’hospital de Vic 1988-93 i a l’Escola de Medicina de l’Esport de la Universitat de Barcelona 1990 Des del 1991 treballa al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès, del qual és cap de servei de l’àrea de medicina de l’esport L’any 2005 entrà en els serveis mèdics del Futbol Club Barcelona Les seves àrees d’interès han estat l’atenció mèdica i la prevenció de les lesions esportives, especialment en els atletes en creixement
Museu Arqueològic de Gandia
Museu
Jaciment arqueològic
Museologia
Centre museístic de Gandia que mostra el patrimoni arqueològic de la comarca de la Safor i, de manera especial, els materials de la cova del Parpalló.
L’any 1960 s’habilità un petit magatzem municipal per al material arqueològic i el 1972, amb la collaboració de la Diputació de València, s’inaugurà oficialment el Museu Arqueològic de Gandia Per diverses circumstàncies, el museu fou tancat al públic l’any 1987 Des d’aleshores s’hi dugueren a terme treballs d’investigació, documentació i restauració dels fons del museu L’any 2003 s’inaugurà la primera fase del nou museu totalment remodelat, conegut ara per l’acrònim Maga, que està situat a l’antic edifici de l’Hospital de Sant Marc
bovatge
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI
dardera
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.
Tingué el seu origen a Barcelona, el 1731, en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa 1876-95 El bisbe Casañas en féu les primeres constitucions 1894, i el 1909 n'obtingué l’aprovació pontifícia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina