Resultats de la cerca

Nom d’una antiga església i comunitat femenina situada a l’indret de l’actual Conreria, dins el municipi de Tiana, traspassat més tard a la cartoixa bastida sota seu entre el 1423 i el 1459 El lloc és documentat des del 1256, que hi ha notícies d’un grup de monges o donades aplegades en dit lloc El 1265 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, va convertir-lo en un monestir regular de canongesses augustinianes regit per la priora Guillema i amb dotze monges La comunitat va subsistir en aquest lloc fins el 1362, que es va traslladar a Barcelona…

El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart El 20% del territori és ocupat pel matollar L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres Però la base agrària actual és el regadiu el poble pertany al sindicat dels Castells, que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de pous El…

El despoblat de Vilba o Mirbes és situat al cim d’una gran roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs Una de les primeres mencions documentals segures d’aquest indret data de l’any 1010, quan consta segons el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix que aquest cenobi adquirí el castell de Vilba mitjançant una donació feta per l’abat Dacó i el seu germà Gamisa De l’església del poblat de Vilba no s’ha localitzat fins ara cap referència documental, ni tan sols se sap quina era la seva advocació tanmateix, en la prospecció arqueològica que s’ha fet darrerament al…

El lloc de Juncosa va dependre en un primer moment del terme del castell de Castelldans És conegut des de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva muller Ermessèn, senyors de Castelldans, van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou al terme de Castelldans, a la vall de Juncosa Al segle XIII el terme de Juncosa passà al monestir de Poblet El 1224 l’esmentat monestir comprà a Ramon de Miravet els llocs de Juncosa, els Torms i Soleràs per 1 200 morabatins Es coneix una carta de població de l’any 1225 que l’abat de Poblet concedí als habitants de Juncosa,…

La vila de Santa Perpètua de Gaià, antic cap del municipi i avui dia totalment despoblada, és situada a 578 m d’altitud a l’esquerra del Gaià D’aquest indret s’ha localitzat una primera referència documental de l’any 976, quan el comte Borrell i la seva esposa Letdarga vengueren al vescomte Guitard el castell de Queralt, els termes del qual limitaven amb els del castell de Santa Perpètua Molt probablement, segons indica A Benet, el fet que el nom d’aquest antic poble sigui un hagiotopònim pot indicar que hi hagué una continuïtat en el poblament des d’època…

Situació Església del nucli abandonat de Soriana, construcció del final del segle XI o l’inici del XII ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere, ara dedicada a santa Marina, es troba en un esperó rocallós, a l’extrem de llevant del nucli abandonat de Soriana Mapa 32-12 289 Situació 31TBG976550 S’hi arriba pel mateix itinerari que el descrit en la monografia del castell de Soriana Església Es tracta d’un edifici que ocupa un emplaçament molt ajustat, arran dels penya-segats, fet que motiva en part la seva irregularitat geomètrica La seva estructura és d’…

És dominat per l’aridesa climàtica i la presència i l’acció del Segura la gola del qual avança submarinament que migparteix els arenals que des de l’albufera d’Elx han donat peu a les conegudes dunes en foren fixades 846 ha el 1900, sota la direcció de l’enginyer Francesc Mira, amb pins, eucaliptus i palmeres, que han esdevingut un dels millors atractius del terme La pesca té alguna importància, però és l’agricultura el capítol econòmic fonamental el sòl conreat cobreix 2682 ha La majoria és regat 1804 ha, sobretot amb aigua elevada i la resta amb la derivada des de la presa de Rojals…

Mapa dels castells i d’altres fortaleses de l’Alt Urgell, anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Castell d’Alàs Castell de Torres Castell de Cerc Castell de Ges Castell de Sant Jaume del Cadí Torrella de Sunyer Castell de laBastida d’Hortons Castell de Banat Anserall Castell de Somont Castell de Feners Castell d’Arcavell Castell de laBastida de Ponts Castell d’Ars Castell de la Farrera dels Llops Castell del Serrat de les Cabanetes Castell de Civís Castell d’Aós de Civís Castell d’Asnurri Castell de Ministrells Castell de…

El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit…

El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del…