Nom d’una antiga església i comunitat femenina situada a l’indret de l’actual Conreria, dins el municipi de Tiana, traspassat més tard a la cartoixa bastida sota seu entre el 1423 i el 1459. El lloc és documentat des del 1256, que hi ha notícies d’un grup de monges o donades aplegades en dit lloc. El 1265 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, va convertir-lo en un monestir regular de canongesses augustinianes regit per la priora Guillema i amb dotze monges. La comunitat va subsistir en aquest lloc fins el 1362, que es va traslladar a Barcelona. L’edifici, capella i antic convent fou adquirit pels canonges de Santa Eulàlia del Camp, i el 1399 s’hi va establir una comunitat d’ermitans que només va durar fins el 1408. Després fou adquirit per l’hospital de la Santa Creu, i el 1415 pels cartoixans de Vallparadís (Terrassa), que hi visqueren fins que passaren al monestir cartoixà de Montalegre (1448). D’aquest moment en endavant fou seu de la Conreria o administració dels cartoixans. L’edifici, renovat i convertit el 1942 en seminari menor de la diòcesi de Barcelona, avui dia no guarda cap vestigi medieval.