Resultats de la cerca

Periodista, fou oficial d’enllaç amb l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial i publicà diverses novelles humorístiques Obtingué anomenada amb Les carnets du major Thompson 1954, sàtira amable dels francesos vistos per un anglès, a l’estil de Maurois, que tingué diverses continuacions De la resta de la seva obra cal citar Un certain Monsieur Blot 1960, Le jacassin 1962, Snobissimo 1964, Le 36 e dessous 1966, Le pyjama 1972, La composition d’histoire 1979, Auto-mémoires 1982 i La France dans tous ces états 1985

Escriví, entre d’altres, els guions de La symphonie pastorale Jean Delannoy, 1946, segons la novella de Gide, i de Jeux interdits René Clement, 1952 Cal destacar, a més, els que féu per a Claude Autant-Lara Le diable au corps , 1947 Le blé en herbe , 1954 En cas de Malheur , 1958, etc i Bertrand Tavernier Que la fête commence , 1975 Le juge et l’assassin , 1976, guardonats amb dos Césars i L’étoile du nord 1982 de Pierre Granier-Grisolia, rebé també un César Collaborà sovint amb Pierre Bost

Estudià lletres a la Sorbona i fou professor a les universitats de Lilla i Vincennes Les traduccions de diversos llibres de la Bíblia a partir de l’hebreu Les Cinq Rouleaux Le chant des chants, Ruth, Comme ou Les Lamentations, Paroles du Sage, Esther,  1970, així com la seva obra de creació Dédicaces proverbes , 1972, premi Max Jacob  Légendaire chaque jour , 1979  Voyageurs de la voix , 1986, premi Mallarmé Nous le passage , 1990 Je n’ai pas tout entendu , 2000 Parole rencontre , 2008 el portaren a reflexionar sobre la poètica i la lingüística i a proposar una…

És autor dels drames La nuit de Valognes 1991, Le visiteur 1993, premi Molière Golden Joe 1995, Variations énigmatiques 1996, Le Libertin 1997, Hôtel des deux mondes 1999, Petits crimes conjugaux 2003, La Tectonique des sentiments 2008 i Le Bossu 2008, entre d’altres Ha adaptat obres de Gubariev, Shakespeare i Les noces de Fígaro de Mozart En narrativa ha publicat les novelles La secte des egoïstes 1994, premi Arras, L’Évangile selon Pilate 2000, La Part de l’autre 2001, Lorsque j'étais une œuvre d’art 2003, Guignol aux pieds des Alpes 2002, Odette…

Fill d’un militar de carrera, l’any 1927 anà amb la seva família a Líbia, d’on tornà l’any 1938 Estudià llengües semítiques i orientals i es graduà el 1942, any que fou mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial El 1943 desertà als aliats Després de ser novament capturat per l’exèrcit nazi, s’evadí i passà la resta de la Segona Guerra Mundial a l’Àfrica del Nord sota el comandament del general Eisenhower En acabar la guerra fou condecorat amb la Medalla d’Argent al valor militar El 1946 publicà la seva primera novella  Il Migliore e l’Ultimo , basada en les seva experiència en la…

Les seves novelles La vie tranquille 1944, Un barrage contre le Pacifique 1950, Le marin de Gibraltar 1952 i sobretot Moderato Cantabile 1958, tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals, però d’un rigor tot clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, puix que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat Amb Hiroshima mon amour 1960, escrita de primer com un guió cinematogràfic, inicià una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novella Dix heures et demie du soir en été 1960, Le vice-consul 1966, L’amante…

Format a Quebec i a París amb AKnapp, s’uní el 1978 amb JLessard en el Théâtre Repère, on seguí una línia de creació alternativa mitjançant recursos sensorials acústics i lumínics explorats autònomament i l’experimentació de les facetes interpretatives de l’actor, fins i tot amb un vocabulari propi Circulations 1984, La trilogie des dragons 1985 i Le Polygraphe 1987 foren representades a Barcelona Altres obres importants són Vinci 1986, Les plaques tectoniques 1988, La vie de Gallilée de Brecht, Roméo et Juliette de Shakespeare 1989 Les aiguilles et l’opium 1991, Alanienouidet…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…

Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament En destaquen Interprétations 1985, Heidegger anatomie d’un scandale 1988, Regarder voir 1995, Martin Heidegger le temps, le monde 2005, L’art en liberté Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger 2006, Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute 2008 i  Le Ménon Quatre…

Advocat a Normandia, seguí el seu germà a París 1622 Destacà com a autor de comèdies, algunes de les quals basades en temes castellans Don Bertrand de Cigarral treta d' Entre bobos anda el juego , de Rojas Zorrilla, Le geôlier de soi-même, Le festin de Pierre basada en Molière, 1667, etc, i tragèdies Timocrate , 1656 La mort d’Hannibal , 1669 Ariane, 1672 Le comte d’Essex , 1678, un llibret d’òpera Circé , 1675 i diccionaris Els contemporanis li atribuïen més facilitat que el seu germà en la construcció teatral Entrà a l’Académie Française el 1685