Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
braman
Nen de la casta braman, portant el barret blanc que caracteritza els individus d’aquesta casta
© X. Pintanel
Hinduisme
Individu pertanyent a la casta dels bramans, la primera de les quatre varṇa
(castes originàries) de l’Índia.
Segons el Ṛig Veda casta, els bramans provenien de la cara de Brahmā, i per tant eren considerats éssers sagrats que arribaren a fer de la religió un monopoli propi bramanisme Llurs privilegis eren archā veneració de la gent, dāna donacions, especialment dakṣhiṇā estipendi, ajeyatā afranquiment d’opressió i avadhyatā immunitat de la pena capital Actualment hi ha més de 1 800 subdivisions d’aquesta casta, disperses per tota la geografia de l’Índia
amissió
Història del dret
A la Catalunya medieval, pèrdua de béns o drets, com a conseqüència d’actes o omissions de llur titular o posseïdor.
Era aplicable als feudataris i emfiteutes que mancaven a llurs obligacions amb el senyor o infringien pactes o convenis, als quals, com a penalitat, hom imposava el deixament forçós de la cosa feudal o emfitèutica, que era guanyada aleshores pel senyor També era aplicada sobre les mercaderies de negociació prohibida, en profit del fisc reial, de la generalitat o del baró jurisdiccional Hom emprava sovint el mot comís com a equivalent a amissió
cermet
cermet Puntes canviables per a eines de tall a alta velocitat
© Fototeca.cat
Tecnologia
Material constituït per una mescla de components ceràmics i metàl·lics, obtingut mitjançant fusió, metal·lització o sinterització.
Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc
Eimeric de Bellveí
Història
Militar
Vicealmirall.
Per ordre de Jaume II de Catalunya-Aragó auxilià els benimerins del Marroc, aliats dels catalans, en la presa de Ceuta 1309, com a pas previ per a un atac contra el regne de Granada Un cop presa, però, els benimerins decidiren d’auxiliar Granada, i Eimeric hagué d’impedir el pas de llurs tropes per l’estret de Gibraltar Pel seu valor fou comparat, a la seva època, amb Roger de Lloria
dictiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots amb aparell bucal mastegador, antenes generalment filiformes i tarsos de cinc artells; les ales anteriors són més estretes i més coriàcies que les posteriors, membranoses, que s’obren en ventall i es repleguen en repòs sota les anteriors.
L’abdomen presenta deu segments visibles Les femelles ponen els ous en una ooteca produïda per la secreció d’unes glàndules accessòries de l’aparell reproductor L’òrgan copulador dels mascles és asimètric i complex Són insectes hemimetàbols i, per tant, llurs larves són molt semblants als adults, puix que només els falten les ales, les quals es van desenvolupant a mida que van creixent Hom acostuma a subdividir-los en blatoïdeus i mantoïdeus
Unió de les Repúbliques Àrabs
Història
Organisme federatiu d’Egipte (aleshores RAU), Síria i Líbia (setembre del 1971) d’acord amb les conclusions de la conferència que tingueren a Bengasi els caps d’estat Sadat, Assad i Gaddafi (abril del 1971).
Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975
Benny Goodman

Benny Goodman
© Fototeca.cat
Música
Pseudònim de Benjamin David, clarinetista de jazz
nord-americà.
El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament,…
colorants antraquinònics
Química
Colorants sintètics derivats de l’antraquinona.
L’antraquinona conté com a cromòfors els grups —CO— quinònics i els dobles enllaços aromàtics La introducció en la molècula d’auxocroms, en posicions adequades, condueix a una gran varietat de colorants, molt utilitzats en tintura i molt apreciats per llur solidesa Llurs números en el Colour Index van del 58000 al 72999 El nombre i la posició dels auxocroms influeixen molt sobre el color, i llur efecte és tant més acusat com més pròxims es troben dels grups CO Des del punt de vista químic, els colorants antraquinònics es classifiquen d’acord amb la natura dels auxocroms i hom…
Múnter

Vista de l'església de Sant Esteve de Múnter
© CIC-Moià
Poble
Poble disseminat del municipi de Muntanyola (Osona), situat al sector de la plana de Vic entre Malla, Tona i Muntanyola.
L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica segle XII, és esmentada ja el 929 Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al segle XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat creats comtes de Múnter el 1698 El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina