Resultats de la cerca
Es mostren 21857 resultats
el Gaidó
Massís muntanyós (481 m), al límit meridional del pla de l’Arc (Plana Alta), termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc, Vilafamés i la Pobla Tornesa.
Forma el contrafort més septentrional de la serra del Desert de les Palmes, a la qual l’uneix el coll de Cabanes 305 m alt i la Maigmudella
tiranosaure
Paleontologia
Rèptil diàpsid arcosaure de l’ordre dels saurisquis, del subordre dels teròpodes, fòssil, que podia assolir 15 m de longitud total i 8 tones de pes.
És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…
el Taga
El cim del Taga
© Fototeca.cat
Massís
Massís culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial ripollès, el vèrtex del qual fa, a 2 040 m alt., de partió entre els municipis de Pardines (N), Ribes de Freser (W) i Ogassa (SE).
És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès Aquest sector sud-…
Orba
La plaça de l’Ajuntament d’Orba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta situat a la vall longitudinal del Girona i als vessants del prebètic valencià; els plans corresponen als al·luvions del Girona i del barranc d’Orbeta, i els costers a la serra de Migdia (puntal del Morrut, 756 m alt.), de la Solana i Segili (521 m alt.) i de Fontilles.
Les pastures 727 ha, les pinedes i la garriga ocupen tant d’espai com el secà 852 ha, on es destaquen oliveres i ametllers, malgrat que les boires perjudiquen aquests darrers El regadiu, molt escàs, és actualment ampliat per un Grup de Colonització No hi ha més indústria que un establiment de materials de construcció de les dues almàsseres cooperatives, creades el 1970, no en resta cap Les vicissituds de la població els darrers anys han estat molt pronunciades després d’un màxim 1289 h el 1897 hi hagué la forta baixa del 1910 1098 h, a causa de l’emigració, recuperada al cap de deu anys amb…
la Bestorre

Aspecte de la Bestorre de Monistrol de Montserrat
© Portals de Montserrat
Torre de planta circular situada al cim de la Bestorre (196 m), que domina el nucli de Monistrol de Montserrat (Bages).
Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles d’Àustria s’…
European Extremely Large Telescope
Astronomia
Projecte de l’Observatori Europeu del Sud (ESO) consistent en la construcció d’un telescopi de 39,3 m de diàmetre situat a Cerro Armazones (Xile).
La configuració òptica de l’E-ELT, formada per 5 miralls, permetrà assolir una excepcional qualitat d’imatge El mirall principal constarà de prop de 1000 segments, cadascun d’1,4 m de diàmetre L’inici de la seva construcció és prevista per a l’any 2012
Ardòvol
Llogaret
Llogaret del municipi de Prullans (Baixa Cerdanya), situat enmig de terres regades, a 1.340 m d’altitud als darrers contraforts de la serra de l’Esquella.
Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1630 m d’altitud Ardòvol és esmentat ja el 839
Apeldoorn
Exterior del Palau de Het Loo a la ciutat d’Apeldorn, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, als Països Baixos.
Situada a la regió de Veluwe, àrea amb boscs de pins i brugueres, és una ciutat residencial i turística connectada per canal amb Zwolle Nucli industrial paper carbó, sabó, colorants, teixits, metallúrgia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina