Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Dobrudja
Regió d’Europa sud-oriental compresa entre el curs inferior del Danubi i la mar Negra.
Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i blat de moro…
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
Depressió Prelitoral Catalana
Nom que rep el conjunt de terres enfonsades entre les serralades Prelitoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc muntanyós de…
les Cases de Pena
les Cases de Pena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac.
Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí L’agricultura 464 ha cultivades, centrada en el conreu de la vinya vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló, ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891 Hi ha una societat…
Fredi Parera Avellaneda

Fredi Parera Avellaneda
ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en solitari, entre…
Tétini
Massís
Massís que s’alça al sector SE de Guinea, a la regió administrativa de Nzérékoré.
Reserva de la Biosfera del Montseny
Reserva de la biosfera situada al massís del Montseny declarada per la UNESCO el 1978.
Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la integraven,…
Sorapis
Massís
Massís muntanyós de les Dolomites Orientals, al SE de Cortina d’Ampezzo (3 205 m).
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…
Rutor
Massís
Massís muntanyós dels Alps de Graies, al SW del Petit Sant Bernat (3 486 m).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina