Resultats de la cerca

Membre de la Unió Excursionista Urgellenca i del Club Natació Reus Ploms de triatló, destacà en l’especialitat de curses de muntanya Assolí el subcampionat d’Espanya d’esquí de fons 1991 i formà part de la selecció espanyola d’aquesta especialitat 1989-91 D’altra banda, en triatló blanc guanyà la medalla d’argent 1996 i la medalla de bronze 1994, 1999 al Campionat d’Espanya També es proclamà campió de Catalunya en diverses ocasions, tant en esquí de fons com en triatló blanc Com a integrant de la selecció catalana de curses de muntanya guanyà la Copa del Món per…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou quatre vegades campió d’Espanya de primera divisió 1976-79 i una, subcampió de la Copa d’Europa 1978 i la Recopa d’Europa 1982 En el període 1970-78 fou 166 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, en què participà en dos Jocs Mediterranis 1971, 1975, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i d’Europa 1970, 1974, 1977, i en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué directiu i, anys més tard, assumí la presidència de la comissió de waterpolo de la federació catalana 2007-10 i també la del CN Montjuïc 2002-11 De la federació espanyola té la …

Competí com a representant del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i als d’Atenes 2004 en la modalitat de lluita grecoromana en la categoria de menys de 74 kg, i en els Campionats del Món 1991 i d’Europa 2001 Guanyà la medalla de bronze als Jocs Mediterranis en la categoria de 74 kg 2005 i la medalla d’or al Trofeu Internacional del Caire 2005 Fou dotze vegades campió d’Espanya, set en la categoria de 74 kg 1993, 1994, 1995, 2002-05, tres vegades en la categoria de fins a 76 kg 1998, 1999, 2000 i dues en la de…

Formada al Club Gimnàstica Vilanova, en categoria júnior fou campiona d’Espanya i cinquena d’Europa 1998 El 1999 guanyà la medalla d’or en barres asimètriques i terra en el Campionat d’Espanya i fou tercera en la general disputà el Mundial, on entrà en les finals de salt i de barra d’equilibris L’any 2000 fou campiona d’Espanya de salt, subcampiona en barra i terra, i medalla de bronze en la general participà en el Mundial i fou quarta per equips en el Campionat d’Europa En els Jocs Olímpics de Sydney 2000 disputà les finals de salt i per equips El 2001, després de…

Debutà en el Campionat d’Europa 1999, en què guanyà la medalla d’or en 4 × 100 m lliure, la plata en 100 m papallona i el bronze en 200 m estils Participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 En el Campionat d’Europa 2001 aconseguí dues medalles d’or, una de plata i tres de bronze, i en el Campionat del Món 2002 guanyà la medalla de plata en 4 × 100 m estils i la de bronze en 100 m papallona En el Mundial per a cecs de l’ISBA 2003 fou or en 200 m esquena i 4 × 100 m estils, plata en 100 m papallona i 200 m lliure i bronze en 100 m esquena i 200 m estils Baté el…

Establí els rècords catalans de 5000 m 2000, 10000 m 2000 i marató 2004 Fou campió d’Espanya de 10000 m quatre vegades 2000-03 i de 10000 m en ruta una vegada 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, tres Campionats del Món 2001, 2005, 2007 i tres d’Europa 2002, 2006, 2010, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze dels 10000 m En la mateixa prova guanyà una medalla d’or 2001 i una de plata 2002 a la Copa d’Europa També disputà quatre Mundials i quatre Campionats d’Europa de cros Un cop retirat fou responsable de fons de…

Format al Club Natació Sabadell, fou subcampió d’Europa júnior 1970, 1971 El 1972 passà al Club Natació Montjuïc, amb el qual fou campió d’Espanya 1972 i guanyà quatre Lligues 1976-79 Posteriorment fitxà pel Club Natació Barcelona i guanyà quatre Lligues més 1980-83 i la Copa d’Europa de clubs 1981 Jugà 199 partits internacionals amb la selecció estatal absoluta i disputà tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977, dos Campionats del Món 1975, 1982 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 i de Moscou 1980 en aquests últims aconseguí la quarta posició La federació espanyola li atorgà la medalla…

Feu un curs d’arbitratge el 1946 i l’any següent ja arbitrava partits provincials del Campionat de Catalunya A partir del 1949 també començà a arbitrar els partits d’handbol de sala Xiulà partits de primera divisió i de divisió d’honor, i romangué trenta-dos anys en les màximes categories de l’handbol Arbitrà també els partits amistosos internacionals dels clubs que jugaven a Catalunya Retornà a primera divisió fins la temporada 1978-79 Rebé la insígnia d’or de la federació de Barcelona, la placa i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol, la placa i…

Graduat pel University College Dublin 1945, el 1948 continuà els estudis als Estats Units a l’Illinois Institute of Technology de Chicago amb Mies van der Rohe, que abandonà abans de completar el primer semestre El 1950 s’incorporà al despatx d’ Eero Saarinen , on conegué el seu collaborador habitual, John Dinkeloo, amb el qual completà els projectes interromputs amb la mort de l’arquitecte finlandès 1961 Posteriorment, amb el nom de Kevin Roche John Dinkeloo and Associates, continuaren el despatx de Saarinen El seu primer projecte sota aquest nom fou l’Oakland Museum of California 1966, i…

El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també fundador del…