Resultats de la cerca

Fou collaborador de Joan Onyós a les obres del palau Güell de Gaudí 1886-90 Llur taller del carrer d’Argüelles de Barcelona fou continuat pels germans Josep i Lluís Badia al carrer de Nàpols, en un taller obra de Gaudí 1904, desaparegut

Documentat del 1391 al 1446, és autor d’una còpia de les Gesta Romanorum encarregada pels consellers de Barcelona, feta amb una calligrafia excellent

Documentat a Tortosa Amb el seu sogre, l’argenter valencià Eloi Canyamés, s’encarregà 1626 de la fàbrica d’una custòdia d’argent daurat, en forma de templet acabat amb una cúpula i la figura de Crist, per a la seu tortosina Es dugué a terme el 1638

De jove entrà, a Barcelona, a la fàbrica de sedes de Joan Escoder com a dibuixant Establert pel seu compte, teixí amb seda el retrat d’Isabel II 1862 La seva manufactura assolí prestigi singular en domassos i velluts llavorats, alguns —amb disseny exprés— per a les sales de corporacions de la ciutat Presidí el Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1887 fins a la seva mort

La primera obra que hom en coneix, el dibuix de la prova de passantia, el 1567, és un penjat Des d’aleshores fins al 1626 són nombroses les peces que treballà, i hom podria dir que fou l’argenter més cercat pel consell barceloní El 1582 obrà, en argent daurat, la imatge de santa Eulàlia per al penó de la ciutat de Barcelona el 1588 rebé del consell la comanda de fer una urna reliquiari de bronze daurat del 1611 data l’encàrrec del reliquiari en forma de templet dels sants Fabià i Sebastià per a la capella de la casa de la ciutat actualment al Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona Obrà…

Agremiat i installat a Barcelona el 1741 Esdevingué acadèmic de Ciències i Arts de Barcelona el 1789 Sota la direcció de Salvà i Campillo, féu els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur que es construïren a Barcelona 1789, així com un termòmetre 1789 i un baròmetre 1792 portàtils

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…

Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l’orgue de la seu nova de Lleida i el de l’església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent amb contracte del 1775

La seva producció és dins la més correcta expressió del gòtic català És autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp 1401, d’un retaule d’argent, juntament amb Guillem Ballell, per a la seu d’Urgell 1410, i d’una llàntia per a la parròquia de Sant Jaume de Barcelona 1418 És conegut també com a cisellador dels segells del rei Martí

Sistema organitzatiu que sorgí a Anglaterra amb Andrew Bell 1753-1832 i Joseph Lancaster 1778-1838 per solucionar el problema que suposava l’existència d’un sol mestre per una aula de molts alumnes de diferents edats El mètode també s’anomena sistema monitorial o lancasterià