Resultats de la cerca

Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda del govern…

Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda…

Fill del primer duc de Lerma, encapçalà un grup cortesà, format, entre altres, pel confessor de Felip III, Luis de Aliaga, i per Baltasar de Zúñiga, que s’oposà a la política portada a terme per Lerma durant el seu valiment i n'aconseguí la destitució 1618 Pres el lloc del seu pare, la seva actuació fou, però, condicionada per Aliaga i Zúñiga La seva línia de govern diferí en política exterior contràriament al pacifisme de l’etapa anterior, Castella intervingué aleshores en la primera fase de la guerra dels Trenta Anys A la mort de Felip III 1621, Uceda, indisposat amb Zúñiga i…

Gran coneixedor de la teologia bizantina i llatina sobretot de l’obra de Tomàs d’Aquino, essent encara laic predicà diverses vegades a la cort i fou nomenat secretari de l’emperador Joan VIII, que acompanyà al concili de Ferrara-Florència, on defensà per raons polítiques el projecte d’unió de les esglésies teològicament sempre s’oposà a l’"heretgia” llatina Monjo amb el nom de Gennadi, fou el primer patriarca reconegut i investit pel soldà 1454 Reelegit dues vegades més 1462 i 1464, es retirà al mont Athos i, després, en un monestir de Constantinoble Escriptor prolífic, és autor…

Fill de Pelegrí de Tavertet i Saurina Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233 Jurista i conseller de Pere el Catòlic Intervingué en tots els afers importants del seu temps la condemna dels valdesos i heretges de Girona 1198, el concili IV del Laterà 1215, en la cort del 1228 i fou ambaixador a Roma pel rei Home enèrgic i violent, s’oposà als Montcada, senyors de part de la ciutat de Vic, i s’enemistà amb una part del seu clericat i li féu violències per això fou denunciat a Roma i hom li inicià un procés el 1232, que acabà amb la seva renúncia el 1233 Es retirà al…

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617…

Després d’haver estudiat a Leipzig i a Wittenberg, el 1517 s’uní a Luter, el qual acompanyà a la disputa de Leipzig i a la dieta de Worms El 1524 anà a Magdeburg per dirigir l’oposició protestant contra la clerecia catòlica Participà també amb Luter en la seva disputa amb Erasme Es presentà sempre com a luterà extremat Combaté Melanchthon i s’oposà violentament a l’Interin de Leipzig Sostingué que les bones obres més aviat són nocives per a la salvació El 1542 havia estat nomenat bisbe de Naumburg per l’elector de Saxònia, contra els desigs de l’emperador però fou destituït pels…

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de…

Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del…

Foren branques principals les dues de Brunsvic-Lüneburg 1252-1388 i 1428-1705, la darrera de les quals donà lloc a la branca electoral 1692 i després 1714 reial de Hannover, la de Brunsvic-Grubenhagen 1279-1596, la de Brunsvic-Göttingen 1286-1437 i la de Brunsvic-Wolfenbüttel 1318-1806 El 1806, arran de la dissolució del Sacre Imperi, el duc de Brunsvic-Wolfenbüttel es convertí en sobirà de Brunsvic, i en morir sense fills el darrer duc 1884, el ducat havia de passar a la branca reial de Hannover, que havia estat expulsada 1866 del tron pels prussians, però Bismarck s’hi oposà i…