Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol…

Es llicencià en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i l’any següent fou ordenat sacerdot a Salamanca El 1972 esdevingué vicerector de la Universitat Pontifícia de Salamanca Bisbe auxiliar de Santiago de Compostella 1976, el 1984 prengué possessió d’aquest bisbat El 1994 fou nomenat arquebisbe de Madrid i el 1998, cardenal, alhora que passava a ésser membre de la Congregació per a l’Educació Catòlica i membre de la Congregació del Clero Els seus posicionaments públics en temes de moral sexual o diluint el pes específic de les conferències episcopals  …

Membre de l’Església anglicana, fou ordenat sacerdot el 1960 Fou bisbe de Lesotho 1977-78, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies 1979-84, bisbe de Johannesburg 1984 i arquebisbe de la Ciutat del Cap 1985-95 i, com a tal, cap de l’Església anglicana de Sud-àfrica primer negre que ocupà aquest càrrec Del 1987 al 1997, fou president de l’All Africa Conference of Churches Fou rector de la Universitat de Western Cape 1988-2010 Lluitador incansable contra l’ apartheid i a favor d’una reconciliació entre blancs i negres, rebé el premi Nobel de la pau el 1984 Algunes…

Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953 Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma 1958 amb la tesi L’humà i el diví en l’Església Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona 1966-68 President de la nova Facultat de Teologia 1967 i bisbe auxiliar de Barcelona 1968, Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau 1970 i del Consell Pontifici “Cor Unum” 1971 El 1975 fou…

Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera generació,…

L’any 1509, Ferran II de Catalunya-Aragó havia ordenat la reunió d’escriptures reials a Valladolid i a Granada Poc temps després, aquesta documentació i la recollida al castell de La Mota i a l’alcàsser de Segòvia fou duta al castell de Simancas, on, l’any 1561, Felip II de Castella organitzà l’arxiu general de la corona de Castella sota la direcció de Diego de Ayala L’any 1810, Napoleó I féu conduir a París part de la documentació recollida a Simancas amb l’objectiu de crear un gran arxiu europeu, la qual fou retornada el 1816, llevat d’alguna secció de gran interès per a França…

A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà escola rabínica El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983 Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys…

Es llicencià en filosofia per la Universitat de Barcelona Posteriorment esdevingué seminarista i es traslladà com a missioner a l’Argentina Obtingué la llicenciatura en teologia pel Colegio Máximo de San José de San Miguel Buenos Aires, vinculat als jesuïtes Al desembre del 1961 fou ordenat sacerdot dins la Companyia de Jesús a Asunción, al Paraguai, on exercí la tasca pastoral més de vint anys, durant els quals s’enfrontà sovint a la dictadura del general Stroessner L’any 1986 Joan Pau II el nomenà bisbe de la nova diòcesi de Puerto Iguazú, a la província argentina de Misiones,…

Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la…

Ordenat prevere 1520 i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana 1521 influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern 1522 i prengué part en el colloqui de religió de Marburg 1529 amb Luter, Zwingli i altres Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de Crist amb l’…