Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
Pere Crisòleg
Cristianisme
Doctor de l’Església.
Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del segle IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol
cogeneració

Sistemes de cogeneració: a, turbina de contrapressió; b, cicle combinat turbina de gas-turbina de vapor; c, motor de combustió interna
Física
Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.
Quan la cogeneració és emprada en indústries no productores d’energia sinó usuàries, hom parla d’ autogeneració Els sistemes anomenats d’ energia total són sistemes de cogeneració que s’autoprodueixen totes les energies necessàries Els sistemes de cogeneració parteixen sempre d’una energia exterior generalment provinent d’un combustible gas, carbó, fuel, etc i la transformen en les diferents energies necessàries treball mecànic, electricitat, calor, etc Sistemes usuals de cogeneració són els cicles de turbines de contrapressió , els cicles turbina de gas-turbina de vapor i els…
plaer
Psicologia
Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.
Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic
proposició disjuntiva
Gramàtica
Proposició integrada per dos períodes que tenen una relació de coordinació disjuntiva.
Així, Vindré o telefonaré és una proposició disjuntiva que coordina vindré i telefonaré a través de la conjunció o Hom parla de proposicions disjuntives pròpies i impròpies , segons que el caràcter d’incompatibilitat entre els elements coordinats sigui més o menys evident Així, Menja o llegeix és una proposició disjuntiva pròpia, puix que o bé hom n'efectua la primera part menjar o bé la segona llegir , però no totes dues alhora Nens o infants és el mateix , per contra, és una proposició disjuntiva impròpia, puix que una part no exclou l’altra
brega de galls
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre.
A vegades hom colloca sobre els esperons ganivets esmolats per tal de donar més espectacularitat a la baralla Generalment, el públic fa apostes a favor de l’un o de l’altre Les bregues de galls tenen una tradició que es remunta als grecs La seva pràctica havia estat molt estesa a la Gran Bretanya, França, Espanya, especialment a Andalusia, i als països americans de parla castellana Fins fa poc anys era molt practicada a Cuba, a Mèxic i en altres llocs de l’Amèrica Llatina, i avui encara ho és a les Filipines
tonalitat
Música
Organització jeràrquica dels sons amb relació a una nota de referència, l’anomenada tònica en el sistema major-menor, com a punt d’atracció de tots els sons utilitzats.
Generalment la tonalitat principal d’una obra s’expressa al començament i a la fi del fragment Com a sistema tingué una evolució progressiva els seus orígens es troben a partir del 1600 i la seva presència fou viva fins al final del s XIX Sovint hom indica la tonalitat d’una obra per identificar-la Així, hom parla d’una “simfonia en do”, i en el cas d’una obra que tingui diferents moviments hom només indica la tonalitat o el predomini del to corresponent al primer dels moviments o temps
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
aneurisma
Patologia humana
Bossa formada per la dilatació de les parets d’una artèria, en un punt delimitat i en comunicació amb la llum del vas.
Causa tot sovint hemorràgies, embòlies motivades pels coàguls sanguinis formats al seu interior i lesions dels òrgans circumdants Pot ésser congènit o consegüent a una acció patològica posterior al naixement traumatisme, sífilis, arterioesclerosi, sèpsia, etc Segons la forma que presenta hom parla d’aneurisma fusiforme, sacciforme, varicós, etc L' aneurisma dissecant , localitzat molt sovint a l’aorta, és causat per la infiltració de sang entre les túniques de l’artèria l' aneurisma arteriovenós comporta un sac aneurismàtic que comunica una artèria amb una vena l' aneurisma micòtic és el…
bé parafernal
Dret
Bé propi de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, mentre que no formin part del dot o de les institucions dotals.
La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació
Karl Bühler
Psicologia
Psicòleg alemany.
Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina