Resultats de la cerca
Es mostren 3143 resultats
saber absolut
Filosofia
En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).
Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel
Sadurní Curp
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Entre el 1660 i el 1677 fou rector de la parròquia de Vilallonga dels Monts En els registres parroquials inserí unes notes personals, en català, sobre l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà 1660 i d’altres apunts, escrits en una llengua viva, on parla de les lluites polítiques i del canvi d’administració observat al Rosselló, l’endemà de la seva annexió a França, pel tractat dels Pirineus 1659 El text fou editat per mossèn Emmanuel Coste en 1919-20 Bibliografia Coste, E 1919-1920 Vegeu bibliografia
dobles cordes
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar al mateix temps dues cordes adjacents fregant-les alhora amb l’arquet.
Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual
plaer
Psicologia
Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.
Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic
bé parafernal
Dret
Bé propi de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, mentre que no formin part del dot o de les institucions dotals.
La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació
tonalitat
Música
Organització jeràrquica dels sons amb relació a una nota de referència, l’anomenada tònica en el sistema major-menor, com a punt d’atracció de tots els sons utilitzats.
Generalment la tonalitat principal d’una obra s’expressa al començament i a la fi del fragment Com a sistema tingué una evolució progressiva els seus orígens es troben a partir del 1600 i la seva presència fou viva fins al final del s XIX Sovint hom indica la tonalitat d’una obra per identificar-la Així, hom parla d’una “simfonia en do”, i en el cas d’una obra que tingui diferents moviments hom només indica la tonalitat o el predomini del to corresponent al primer dels moviments o temps
brega de galls
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre.
A vegades hom colloca sobre els esperons ganivets esmolats per tal de donar més espectacularitat a la baralla Generalment, el públic fa apostes a favor de l’un o de l’altre Les bregues de galls tenen una tradició que es remunta als grecs La seva pràctica havia estat molt estesa a la Gran Bretanya, França, Espanya, especialment a Andalusia, i als països americans de parla castellana Fins fa poc anys era molt practicada a Cuba, a Mèxic i en altres llocs de l’Amèrica Llatina, i avui encara ho és a les Filipines
Môn
Illa
Illa de Gal·les, a la mar d’Irlanda.
Juntament amb l’illa d’Ynis Gybi Holy forma part del comtat de Gwynedd El relleu és format per valls pantanoses i turons residuals aprofitats per al pasturatge El sòl, poc fèrtil i el clima, humit i suau, han decantat l’economia devers les explotacions de tipus turístic el principal recurs, però, resideix en la ramaderia Dos ponts travessen l’estret de Menai tot unint Môn amb Galles Els seus habitants, de parla gallesa, es concentren a les principals ciutats Caergybi port de trànsit vers Irlanda, Biwmares i Llangefni, la capital
índex
Matemàtiques
Equació matemàtica utilitzada per a obtenir els valors de la variació d’un fenomen determinat.
L’índex estadístic sol ésser anomenat també taxa, coeficient o ràtio Emprada sobretot en econometria i demografia, la presentació de dades en forma de nombres-índex permet, en economia, d’analitzar d’una manera sintètica, l’evolució corresponent Hom parla, així, d’índex simple índex de preus, de producció d’una mercaderia, etc quan hi són expressades variacions d’una sola magnitud i d’índex compost índex del cost de la vida, de preus a l’engròs, etc quan hi és recollida la variació conjunta de magnituds diverses
redactor | redactora
Comunicació
Persona que té com a professió la redacció de texts en una publicació periòdica o una editorial.
A diferència del collaborador extern o l’escriptor, la dedicació del redactor és exclusiva i, en general, la seva activitat professional es desenvolupa físicament en el local de l’editorial o la publicació Hi ha una certa especialització entre els redactors hom pot esmentar el cap de redacció 1> i el redactor gràfic , que té al seu càrrec la recopilació i la selecció de la illustració d’acord amb els texts En l’àmbit audiovisual, hom parla també de redactors per a referir-se als professionals que elaboren informatius, butlletins de notícies, missatges publicitaris, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina