Resultats de la cerca
Es mostren 806 resultats
peu
Música
Secció extrema inferior del tub d’alguns aeròfons que no acaben en un pavelló, en la qual la variació del diàmetre interior és molt petita.
Generalment és una part del tub que es pot separar de la resta del cos de l’instrument, com en les flautes travesseres i de bec, per exemple Sol allotjar les claus que permeten accedir a les notes més greus amb el dit petit de la mà inferior En alguns instruments són peces intercanviables, de recanvi, que poden fer abaixar el so de les primeres notes, com el peu de do de les antigues flautes en re, i accessoris semblants en les flautes modernes
belvedere
Art
Pavelló o terrassa amb coberta situat en un parc o al cim d’un edifici i que té vista sobre una àmplia extensió de terreny.
Arquitectura 2010
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà Les gegantines dunes d’acer de Foster per al pavelló dels Emirats Àrabs brillaven amb el sol i creaven unes tonalitats daurades © Foster & Partners / Nigel Young Al maig, Xangai va esdevenir l’epicentre del món perquè va acollir l’Exposició Universal Els pavellons participants van ser la prova tangible de com l’arquitectura de l’espectacle ha hagut de replantejar-se els valors que li van donar prestigi en altres temps, superant els formalismes esteticistes per abraçar el nou credo de la consciència sostenible A partir del lema “Millor ciutat, millor vida”, els…
Albert Bastardes i Porcel

Albert Bastardes
Fundació Història del Disseny
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, interiorista, dissenyador i urbanista.
Fill d’ Albert Bastardes i Parera i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid,…
sordina
Sordina de trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Dispositiu que té per funció principal disminuir la intensitat sonora dels sons emesos per un instrument.
La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen directament sobre el…
Unió Esportiva Pineda de Mar

Equip de la Unió Esportiva Pineda de Mar de la temporada 1970-71
UE Pineda de Mar
Basquetbol
Club de basquetbol de Pineda de Mar.
Fou fundat el 1952 després que l’Ajuntament obligués els clubs d’escacs, ciclisme i bàsquet de la població a fusionar-se El Club Bàsquet Pineda havia estat format l’any 1949 i participava en les competicions federatives En la seva primera temporada competint com a Unió Esportiva i Recreativa Pineda, la de 1952-53, obtingué el Campionat de Catalunya de segona preferent La temporada 1955-56 ascendí a la màxima categoria del campionat català i en l’equip destacava el jove jugador Francesc Nino Buscató El 1960 passà a jugar a la pista poliesportiva municipal de la plaça del Mercat Disputà la…
Bàsquet Manresa

Els jugadors del Bàsquet Manresa celebrant la victòria a la final de la Copa del Rei del 1996
© ARXIU BÀSQUET MANRESA
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
L’any 1931 es fundà el Manresa Basket Ball, que el 1933 aconseguí l’ascens a la màxima categoria catalana A l’agost del 1934 es fusionà amb el Centre Excursionista del Bages per crear la Unió Manresana de Basket Ball Després de la Guerra Civil Espanyola el club va reaparèixer, l’any 1939, sota el nom d’Unión Manresana de Baloncesto i jugà el Campionat de Catalunya de primera categoria Al començament del 1941 s’integrà al Centre d’Esports Manresa com a secció de bàsquet i disputà els partits al camp del Pujolet Fins l’any 1964 el club es trobà en una situació d’estancament esportiu, del qual…
,
RCR Arquitectes
Arquitectura
Equip d’arquitectes format per Rafael Aranda Quiles, Carme Pigem Barceló i Ramón Vilalta Pujol.
Els components d’RCR Arquitectes estudiaren a l’Escola d'Arquitectura del Vallès, on es titularen el 1987 Des de la ciutat d’Olot han desenvolupat una arquitectura molt acurada que concentra la seva intensitat expressiva en formes i volums essencials i en la relació que mantenen els edificis amb el paisatge i el context Així es posà de manifest en el pavelló d’accés a la fageda d’en Jordà 1996, en les intervencions en el paisatge volcànic de la Garrotxa o en els equipaments esportius del parc fluvial Tussols-Basil 2002 L’any 1999 foren finalistes del premi Mies van der Rohe d’…
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen,…
Arata Isozaki
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Graduat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio Deixeble i collaborador de Kenzo Tange , amb ell s’integrà en el grup que publicà Metabolism’60 , conjunt de propostes tendents a un nou plantejament de l’urbanisme Moltes d’aquestes propostes foren aplicades al pla de desenvolupament de Tòquio, del qual són coautors El 1963 establí despatx propi i el 1964 fou nomenat catedràtic d’enginyeria urbana a la Universitat de Tòquio El 1970 començà a distanciar-se de Tange i a definir un llenguatge propi, que pot inscriure’s dins l’arquitectura postmoderna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina