Fill d’Albert Bastardes i Parera i germà de Ramon Bastardes, estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976. Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid en l’estudi BBS. Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs (1962), els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS (Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64), que treballa sobretot desenvolupant elements auxiliars d’arquitectura concebuts per Antoni de Moragas. Altres realitzacions són el pavelló de l’ADI-FAD a la fira Hogarhotel (1962), el local musical la Cova del Drac (1964), a Barcelona, i nombroses intervencions en escoles, habitatges, equipaments, hotels, esglésies, com la de Sant Sebastià del Bedorc de Piera (1962-64), i equipaments culturals (Teatre Municipal de l’Hospitalet, 1970). Cal esmentar també les restauracions (monestir de Guardiola de Berguedà, 1982-88; esglésies parroquials de Sant Miquel i Sant Vicenç de Cardona, 1984-90; monestir de Santa Maria de l’Estany, 1984; façana d’Els Quatre Gats, a Barcelona, 1991, etc.). Professor de disseny industrial i interiorisme a l’Escola Massana (1969-74), fou cap de secció d’Inspecció Tècnica de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat (1988-89), col·laborador de la campanya de millora del paisatge urbà de l’Ajuntament de Barcelona (1988-90) i secretari de la Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes (COAC) a la demarcació de Barcelona, on impartí cursos. Intervingué en la declaració de monument històric del centre històric de Cardona (1987), la presó de Mataró (1999) i d’altres. Dirigí l’Arxiu Albert Bastardes Parera, el seu pare, de Vilassar de Dalt, amb més de 60.000 imatges. Publicà els estudis El Martyrium de Sant Eudald a Sorba (1981), El monestir de Sant Llorenç abans del romànic (1983) i El cas madriguera (2005), sobre dret i arquitectura.
Albert Bastardes
Fundació Història del Disseny