Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
Xose Eiroa Barral
Escultura
Escultor gallec.
Treballà directament el marbre, la pedra i la fusta La seva obra, sovint de temàtica popular, respon a un realisme esquemàtic relacionat amb Meštrović, i hom la considera precursora de l’escultura pura a Galícia
Bhadrāvati
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Karnataka, a la vora del riu Bhadrā; l’aglomeració 130.159 h [1981]).
La proximitat de mines de ferro, manganès i dipòsits de pedra calcària n’han afavorit el desenvolupament industrial metallúrgic, juntament amb el d’indústries auxiliars Altres productes són ciment, alcohol, oli de sàndal, paper i maons
bola
Tecnologia
Peça esfèrica, de gran duresa i de gran resistència al desgast, emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats precisament de boles, com a element de molta en els molins de boles, etc.
Generalment d’acer al crom trempat, acer cementat o de pedra, en alguns molins, i de diàmetre comprès normalment entre 3 i 30 mm en els coixinets, i entre 30 i 100 mm en els molins
nabateu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica considerada com un dialecte de l’arameu occidental.
Hom en conserva més de 2500 inscripcions sobre pedra en una zona que va des de Damasc fins a la mar Roja sobretot a la península del Sinaí, la majoria datades als segles II i III dC
John Loudon Mac Adam
Enginyer escocès.
Féu assaigs sobre diversos tipus d’empedrat de carreteres i inventà el sistema macadam , amb pedra capolada El 1815 fou nomenat administrador general de les carreteres del comtat de Bristol, i el 1827, director general de carreteres
etapa d’Arévalo
Prehistòria
Segona fase de la cultura de Kaminaljuyú (Guatemala), pertanyent a les cultures arcaiques d’Amèrica Central.
Ha estat datada a l’any 1200 aC i s’hi troben les plataformes i les piràmides de pedra que poden ésser considerades l’embrió de l’arquitectura de les grans civilitzacions de les diverses comunitats americanes
Puertollano
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat al N de Sierra Morena, en una entrada a la plana de la Manxa.
Les seves indústries metallisteria, àcid sulfúric i adobs tenen la base en les mines de carbó de pedra descobertes al s XIX Hi ha pissarres bituminoses, amb un oleoducte per a transportar el petroli cru des de Màlaga
Aixovall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d’Aós.
Un antic pont de pedra, el pont d’Aixovall , l’uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella Aixovall és esmentat ja l’any 1176
caps blancs
Caps blancs
© Fototeca.cat
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de tiges ascendents, de 10 a 30 cm, de fulles allargades, petites i blanquinoses, i flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra
art popular eivissenc
Art
Art espontani propi d’Eivissa, especialment centrat en la construcció.
Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o…