Resultats de la cerca
Es mostren 2256 resultats
Castells i edificacions militars de la Cerdanya anteriors al 1300
Art romànic
Alta Cerdanya Bolquera Castell de Bolquera Èguet Castell d’Èguet Eina Castell d’Eina Enveig Castell d’Enveig Font-romeu Castell de Vià La Guingueta d’Ix Casal o palau comtal d’Ix Llo Castell de Llo Torre de Vaquero Castell vell de Llo Montlluís Castell d’Ovança Naüja Força de Naüja Porta Castell de Querol Portè Castell de la Torre Cerdana Sallagosa Força de Ro Sant Pere dels Forcats Castell de Riufred La Tor de Querol Torre de Querol Baixa Cerdanya Alp La Torrassa Bellver de Cerdanya Castell i vila de Bellver de Cerdanya Castell de Talló Castell de Pi Torre o casa forta de Cadell Castell de…
Les linàcies
Comprenen 13 gèneres i unes 300 espècies distribuïdes per tot el món de les quals poc més d’una dotzena són presents als Països Catalans Les linàcies són, en general, plantes herbàcies i presenten les fulles esparses, petites i simples Les flors se solen disposar en inflorescències cimoses i són regulars, hermafrodites i pentàmeres Tenen els sèpals i els pètals lliures, cinc estams i un ovari superformat de dos a cinc carpels El fruit és capsular i presenta falsos septes Aspecte d’una mateta de maleïda Linum suffruticosum ben florida que mostra les flors d’un blanc puríssim Observeu els…
dent de lleó
Dent de lleó
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides i runcinades, de capítols grocs solitaris i d’aquenis terminats en plomall.
Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives Creix en prats, vores de camps i de camins, terrenys incultes, etc, sobretot a muntanya
l’Almúnia
Agronomia
Explotació agrària comunal establerta a Xerta (Baix Ebre) durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.
Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus ja la posseïa el 1156, el qual la vengué a Pere de Prats el 1339
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
verdet
Botànica
Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies.
Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon
aprofitament de boscs i pasturatges
Dret
Dret de gaudir dels productes d’un bosc o dels pasturatges d’un prat de propietat d’altri, sigui per mitjà de contracte o bé per raó de la condició de veí d’un determinat poble.
En el primer cas és establerta una servitud voluntària , que és redimible en el segon, si els boscs o els prats són comunals, constitueixen un aprofitament comunal
herba desinflamatòria
Herba desenflamatòria
Peetu iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, estolonífera, de fulles palmatipartides, setinades pel dessota, i de flors verdoses o groguenques, reunides en glomèruls.
Es fa en prats i roquissars de l’alta muntanya En medicina casolana val per a fer tisanes contra els mal de ventre i les inflamacions intestinals
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic