Resultats de la cerca

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya 1989 en quatre sense timoner També guanyà la Confrontació espanyola 1987, en embarcació de quatre amb timoner Disputà nombroses competicions internacionals i obtingué, entre altres victòries, el Trofeu del Pilar 1884, en quatre amb timoner, la regata de la Mercè de Barcelona 1986 i el Campionat francès de Vichy 1986, en embarcació de dos, amb R Nutz

Membre del Club Nàutic Amposta, en categories inferiors fou medalla de bronze en el Mundial juvenil en quatre sense timoner 1995 i subcampió mundial sub-23 en doble scull 1998 Com a absolut, fou campió d’Espanya en dos sense timoner 1996 i en quatre scull 1998, 2000, subcampió en vuit amb timoner 1999 i tercer en quatre scull 2001 Fou medalla de bronze en vuit amb timoner a la Copa del Món 1996

Membre del Club Natació Banyoles, guanyà tretze Campionats d’Espanya entre el 1981 i el 1991 en les especialitats de quatre scull, quatre amb timoner, quatre sense timoner i vuit amb timoner En l’àmbit internacional, obtingué una medalla d’or en el Campionat del Món de Bled 1979 i dues de bronze als de Hazewinkel 1980 i Munic 1981, sempre en vuit amb timoner Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Lateral esquerre polivalent, el 2009 fitxà pel FC Barcelona procedent del BM Ciudad Real Amb el Barça ha guanyat una Copa d’Europa 2011, dues Supercopes d’Europa 2000, 2004, dos Mundials de Clubs 2013, 2014, quatre Lligues 2011-14, dues Copes del Rei 2010, 2014, quatre Copes Asobal 2010, 2012, 2013, 2014 i quatre Supercopes d’Espanya 2010, 2012, 2013, 2014 Amb la selecció bielorussa, fou el màxim golejador del Campionat d’Europa 2006

El nombre de peces que formaven un ordre podia oscillar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite , però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite en el prefaci de Les…

Competí amb diferents clubs, com el CN Vilada, CN Amposta, RCM de Barcelona i CN Colera Destacà en categories inferiors en aconseguir quatre Campionats d’Espanya al començament dels anys noranta, tres en esquif i un en quatre scull, i un subcampionat mundial sub-23 en quatre scull En categoria absoluta, fou campió estatal en dos sense timoner 1997 i doble scull 1998 Fou reserva als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Un cop abandonada la competició, exercí com a entrenador de gimnàstica i culturisme

Membre del Club de Rem Amposta, fou campió d’Espanya en dos sense timoner a Banyoles 1996, en quatre amb timoner a Legutiano 1997 i en quatre scull a Mequinensa 1998 Assolí vuit títols de campió de la Copa del Rei i sis campionats estatals amb la selecció catalana Guanyà diverses medalles en regates internacionals i disputà tots els Campionats del Món entre el 1995 i el 2002 Obtingué una medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Bari 1997 en la prova de quatre sense timoner

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona Fou cinquè en el Match Internacional Sènior de Copenhaguen, formant part de l’outrigger de vuit de la selecció espanyola 1984 Pel que fa a guardons estatals guanyà el Trofeu del Pilar en embarcació de quatre amb timoner 1984 o la regata de Primavera de Tarragona d’outrigger de vuit amb timoner 1987 i obtingué el Campionat d’Espanya d’outrigger de quatre 1989 També fou semifinalista d’outrigger de quatre en el Campionat del Món 1990

S’inicià el 1969 amb el Reial Club Marítim de Barcelona, amb el qual fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1970, 1971 Passà al Club Natació Banyoles, i es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1973-76, 1978, en vuit amb timoner 1974, 1975, 1976, 1978, 1979 i en dos sense timoner 1977 En l’àmbit internacional, assolí bons resultats en quatre scull i en doble scull Disputà la prova del quatre scull en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

S'origina a partir d’una cèllula basidiògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen i per meiosi simple acaben donant-ne quatre d’haploides, que emigren a quatre evaginacions de la superfície, per a donar lloc a quatre basidiòspores individualitzades Possiblement el basidi procedeix de l’asc per formació exògena de les espores Els basidis primitius són encara septats fragmobasidis transversalment o longitudinalment els basidis típics, però, són aseptats, amb les espores situades al pol distal, sostingudes per uns petits apicles els esterigmes