Resultats de la cerca

Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir

S’inicià el 1964 i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG fins el 1971, que fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya dels 100 m 1966, 1969, dels 200 m 1969 i dels 50 m 1970 Guanyà set vegades els relleus 4 × 100 m en els Campionats de Catalunya, quatre cops amb el GEiEG 1966, 1968, 1969, 1970 i tres amb el FC Barcelona 1972, 1974, 1975 Formà part de l’equip espanyol de relleus que millorà el rècord d’Espanya 40,20 s en la Copa d’Europa del 1970 Fou recordista català dels 100 m, 50 m i 60 m en pista coberta

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de…

Especialista en proves de velocitat, guanyà la medalla d’or en 200 m llisos als campionats del món de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF en categoria inferior als 18 anys l’any 2002 i, l’any 2003 en categoria júnior L’any següent es professionalitzà, però les dues temporades següents les lesions l’impediren accedir als primers llocs de les principals competicions Recuperat el 2007, la seva progressió malgrat la lesió de l’any 2010 que el mantingué apartat de la competició uns mesoso l’ha convertit en un dels més grans velocistes de la història, i fou el primer atleta …

Fou una de les pioneres de l’atletisme femení català a les files del Club Esportiu Júpiter El 1933 guanyà la primera edició del Campionat de Catalunya de cros Aquell mateix any es proclamà campiona d’Espanya dels 600 m, prova en què superà en dues ocasions el rècord d’Espanya i de Catalunya En el mateix campionat i edició fou tercera en el salt d’alçada El 1934 guanyà cinc proves en el campionat català 80 i 150 m, salt d’alçada i de llargada i llançament de javelina i fou segona en el rànquing espanyol dels 80 m, 300 m i 600 m i en salt de llargada, i tercera en els 150 m

Organitzada pel Club Natació Barcelona, la primera edició tingué lloc a l’estadi de Montjuïc i només congregà sis especialistes espanyols Amb tot, el madrileny Rafael Cano hi establí el rècord estatal Posteriorment es traslladà a les pistes universitàries de Barcelona, i en les successives edicions participaren alguns dels millors especialistes mundials, com l’alemany Kart Bendlin En el palmarès destaquen les tres victòries consecutives del suec Lennart Hedmark 1969-71 En categoria femenina adquirí caràcter internacional a partir de la segona edició, i el millor registre en tot l…

Especialitzada en proves de papallona, pertanyé al CN Sabadell al llarg de tota la seva carrera esportiva, finalitzada el 2007 Entrenà primer a les ordres de Paulus Wildeboer i posteriorment d’Albert Tubella Destacà en categoria júnior, on fou campiona de Catalunya de 50 m papallona i subcampiona de 100 m i 200 m del mateix estil, campiona catalana de relleus 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure i subcampiona estatal de 50 i 200 m papallona i bronze en 100 m En categoria absoluta guanyà el títol estatal de relleus de 4 × 100 m estils, amb rècord del campionat inclòs, i aconseguí…

Fou membre del CN Barcelona i pioner de la natació a Catalunya Fou campió de Catalunya de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 2 000 m mar 1921 En l’àmbit estatal fou campió de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 1 500 m lliure 1911-14, 1916-21 El 1917 establí el rècord de l’hora a mar obert assolint els 3 100 m El 24 d’agost de 1919 fou sisè a la travessia del Sena, a París, d’11 700 m de recorregut A més, fou el primer nedador olímpic de l’Estat espanyol Disputà la prova dels 1 500 m lliure en els Jocs de París 1920

Especialista en braça, fou doble campió de Catalunya i d’Espanya, amb setze anys, i aconseguí el rècord estatal de 100 m braça Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 en 100 i 200 m braça, i en el relleu de 4 × 100 m estils, en el qual assolí la vuitena posició El 1969 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Natació El 2010 la federació catalana també el guardonà Al costat de Santiago Esteva i Mari Pau Corominas, entre d’altres, fou un dels grans protagonistes de l’època daurada del CN Sabadell i de la natació catalana, al final de la dècada dels seixanta i…

Es formà a la Penya Ciclista Mont-roig Destacà en categories inferiors, en proclamar-se campiona d’Espanya i de Catalunya en diverses modalitats En l’àmbit absolut, compaginà el ciclisme de pista i de carretera, i formà part de l’equip Saunier Duval A la pista, fou triple campiona d’Espanya i de Catalunya en persecució individual 1993-95 i també guanyà un títol estatal 1995 i tres de catalans 1993, 1994, 1995 en fons Disputà dos Campionats del Món i establí el rècord estatal de l’hora 1995 Pel que fa a la carretera, disputà els Campionats del Món de contrarellotge 1993, 1994,…