Resultats de la cerca

Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa

Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església

Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica , en 18 llibres anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll

A les cinc de la tarda, una furgoneta envesteix els vianants de l’espai central de la Rambla de Barcelona des de la plaça de Catalunya En arribar al pla de la Boqueria, el conductor abandona el vehicle i fuig en un cotxe robat després d’assassinar-ne el conductor, però el dia 21 és mort pels Mossos d’Esquadra a Subirats Baix Penedès Hores després, l’Estat Islàmic EI reivindicà l’autoria de l’atemptat A la una de la matinada de l’endemà 18 d’agost, els Mossos d’Esquadra abaten en un tiroteig cinc presumptes terroristes quan intentaven un nou atropellament mortal a Cambrils Baix Camp Abans de…

Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…

La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final del segle…

Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, segueix la direcció NE-SW fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet i és termenal entre els municipis de Castellar de N'Hug i la Pobla de Lillet Berguedà i el de Gombrèn Ripollès Segueix després la direcció SE-NW, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija , prop del coll de Merolla

Vida Durant més de vint anys dirigí la Cobla Empordanesa, en la qual tocava el fiscorn Fou professor d’aquest instrument a Figueres i compongué una gran quantitat de sardanes, entre les quals El foc de Castelló , La festa de Santa Màxima i Joguines d’una pastora , així com música de ball i obres corals També escriví misses, motets, rosaris i música coral religiosa Bibliografia Complement bibliogràfic Ripoll i Cornell, Esteve Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana, 1851-1906 , Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1997

Pivot del Club de Futbol Sala de Ripoll, guanyà en alguna ocasió el títol de campió de Lliga de divisió d’honor catalana, el de Copa i el de Supercopa catalana Competí en diverses edicions de la Copa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS Amb la selecció catalana, participà com a capità en la primera edició del Campionat d’Europa de la UEFS 2004 En l’edició del 2006, s’adjudicà la medalla de plata, motiu pel qual rebé el premi ARC També participà al Campionat d’Europa 2008

Davanter que començà a jugar a vuit anys als Maristes de Sant Joan i es retirà amb quaranta-tres a l’Sfèric de Terrassa Com a sènior jugà dues temporades al Magnetos, una al Laietà, cinc a l’Arenys de Munt, tretze al CP Vic en dues etapes, una a l’SHUM Maçanet, una al Ripoll i dues a l’Sfèric de Terrassa També fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampió d’Europa 1971 i guanyà la Copa de les Nacions 1972