Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
tortuga mediterrània
Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia continental i…
timó mascle
Timó mascle
Petr1888 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades, estretament oblongues, crenades i revolutes, i de flors blanques o purpúries, aplegades en glomèruls.
Creix en llocs secs i assolellats, a la regió mediterrània
clavell muntanyenc
Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana
cranc de sopa
Cranc de sopa
(cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc que amida fins a 40 mm, de cefalotòrax rogenc i amb tres dents ben desenvolupades entre els ulls.
Habita generalment els fons fangosos, a fondària diversa 1-500 m, però és especialment abundant entre 1-100 m a les desembocadures dels rius Apreciat gastronòmicament, hom l’explota comercialment
duiquer blau
Duiquer blau
derekkeats (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Duiquer dels boscs del sud del Sàhara.
És el més petit dels duiquers
Weisshorn
Weisshorn
Björn S (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Muntanya dels Alps Penins, al cantó de Valais, Suïssa, al NW de Zermatt (4.512 m).
Göbekli Tepe
Göbekli Tepe
Teomancimit (CC BY-SA 3.0)
Centre religiós neolític del SE de la península Anatòlica, situat a 15 km de la ciutat de Şanlıurfa (Turquia).
Les excavacions arqueològiques en aquest indret, el nom antic del qual es desconeix, han evidenciat que els temples trobats a Göbekli Tepe serien els primers edificis de culte religiós de la història El nivell d’ocupació més antic estrat III es data entorn el 9100 aC Neolític preceràmic i conté sis construccions circulars, en uns casos, i ovals, en d’altres Aquestes estructures arquitectòniques mesuren entre 10 m i 30 m de diàmetre i estan formades per pilars monolítics en forma de T, decorats amb relleus animals, units mitjançant murs encara resten una desena de construccions semblants sense…
geneta
Geneta
Frédéric Salein (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels vivèrrids, que ateny uns 50-60 cm.
L’altura a la creu és de 20 cm, té la cua llarga, d’uns 40-50 cm, i les potes curtes El musell és ajuntat i el pelatge és terrós amb taques fosques definides i allargades Fa una forta olor a mesc Habita en terrenys pedregosos, de pla i de muntanya, i és de costums nocturns És comuna als Països Catalans
garrofer
Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània
fura
Fura
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes de la família dels mustèlids, que ateny uns 40-55 cm de llargada i té el cos molt llarg i estret, cobert d’un pelatge groguenc al dors i bru al ventre i a les potes.
Tota ella fa una fetor considerable, a causa de la secreció d’unes glàndules anals Hom creu que prové de la domesticació del turó, però de sempre hom l’ha coneguda només en estat domèstic És emprada per a la caça de conills, modalitat que actualment és prohibida per la llei