Resultats de la cerca
Es mostren 26168 resultats
mestre d’Ágreda
Pintura
Pintor de l’escola aragonesa del començament del s XVI; d’estil tosc i amanerat, però expressiu, acusa més influències septentrionals que no italianes.
Sobresurt el seu retaule de Sant Miquel, a Ágreda 1519 Les seves obres han estat sovint atribuïdes a Pedro de Aponte
Agostino di Giovanni
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, deixeble de Giovanni Pisano.
Autor de la tomba del bisbe Guido Tarlati 1330 a la catedral d’Arezzo Toscana, juntament amb Agnolo di Ventura Fou mestre d’obres de la catedral de Florència 1338-48
Agnès de Poitiers
Història
Filla de Guillem IX d’Aquitània.
Muller del rei d’Aragó Ramir el Monjo 1134-37 Bé que aquest matrimoni no fou reconegut pel papa Innocenci II, llur filla Peronella esdevingué hereva del reialme
Agilulf
Història
Rei dels longobards (590-616), que estengué els seus dominis en territori bizantí fins a obtenir-ne el reconeixement de l’emperador Focas (603); amenaçà Roma, que no fou presa a causa dels bons oficis de Gregori el Gran (593).
La seva esposa Teodolinda, catòlica, féu que Agilulf, tot i ésser arrià, no perseguís l’Església Catòlica i fins afavorí Columbà en la fundació de Bobbio
Miquel d’Agià
Cristianisme
Teòleg franciscà.
El 1563 passà a Nova Espanya Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios 1604, poc favorable als indígenes, que ocasionà la rèplica del jesuïta castellà establert al Perú Francisco Coello
Agatàngel
Cristianisme
Company de Climent d’Ancira, amb qui morí màrtir vers l’any 300.
A Elx és venerat un sant Agatàngel com a fill de la ciutat però, pot ésser una confusió amb l’anterior Té una capella amb imatge barroca en un extrem del pont sobre el Vinalopó, que comunica amb el barri de Santa Teresa Festa 23 de gener
Afraates
Cristianisme
Monjo i, probablement, bisbe, primer pare de l’Església Siríaca, autor de 23 tractats ( Homilies)
, gràcies als quals és coneguda la història del cristianisme a Pèrsia.
Aeci
Cristianisme
Bisbe arrià.
Consagrat durant el regnat de Julià, fou un hàbil dialèctic Ell i els seus deixebles, anomenats anomeu o aecians , ensenyaven que el Fill és totalment dissímil del Pare una criatura, bé que la més perfecta
Aeci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (995-1010).
Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985 Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts la reformà el 1009 Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes perdé la vida en la lluita
Adolf
Cristianisme
Bisbe de Pallars i Ribagorça.
Obtingué el nomenament en el conflicte provocat per Esclua en intentar de constituir un arquebisbat d’Urgell deslligat del de Narbona El bisbat d’Adolf es formà amb territoris segregats dels d’Urgell Fracassat el projecte 890, Adolf no fou deposat gràcies al prestigi del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça, promotor del projecte, però hom decidí la desaparició del bisbat a la mort o renúncia d’Adolf
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina