Resultats de la cerca

S'inicià a Jaimito , d’Editorial Valenciana, tebeo dins del qual publicà les historietes del seu primer personatge, El soldadito Pepe, i, a partir del 1954, el que seria la seva creació més popular, el gat Pumby L’èxit del personatge fou tan gran que l’any següent s’edità una revista de còmics del mateix nom que aconseguí un gran difusió i arribà fins als 1204 números Parallelament creà altres personatges com ara Capitán Mostachete, Sandokancio, Benjamín y su pandilla, Robin Robot i la versió en còmic de Mazinger Z, la majoria publicats per Editorial Valenciana En tancar aquesta editorial…

Fou un dels impulsors i cofundadors de la Fundació Barcelona Comerç, una organització creada l’any 2000 amb la finalitat de defensar el comerç de proximitat davant la irrupció de les grans superfícies i dels centres comercials, i de la qual era president des de l’abril del 2009 Aquesta organització s’articulava a través dels anomenats eixos comercials , que agrupaven el petit comerç en diverses zones de la ciutat Mateu era també representant d’un d’aquests eixos, el de Sant Andreu, on havia regentat una botiga de regals Impulsà diverses iniciatives com ara Comerç al carrer, les passarelles…

S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, inicià el 1968 la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel , i el 1976 fou cofundador de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials L’any 1983 fundà Empúries , que l’any 1996 fou integrada, mantenint el segell, al Grup 62 , del qual l’any següent fou nomenat director literari i, de 2007 a 2013, membre del consell editorial Militant del PSUC , fou un actiu militant antifranquista, sobretot en el camp cultural Diputat al Parlament de Catalunya  en la primera legislatura 1980-84, aquest any abandonà el partit…

Debutà en tasques d’organizació artística el 1977, en el teatre d’Aubervillier Niça, i el 1988 fou nomenat director general del Théâtre du Châtelet de París, càrrec que exercí fins el 1998 i que li permeté guanyar una enorme reputació internacional gràcies a la seva eclèctica i ambiciosa programació Entre el 1996 i el 1997 assumí durant un breu període de temps la direcció artística del Teatro Real de Madrid, que abandonà poc abans de la reobertura del teatre El 1998 es féu càrrec del festival d’Ais de Provença, el qual aconseguí revitalitzar i modernitzar La seva trajectòria arribà a un punt…

S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns murals de…

Conegut amb el nom artísitc de ‘Picasso Junior’, és fill del malabarista conegut com a ‘El gran Picasso’ Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de València, optà per dedicar-se professionalment al malabarisme Debutà al Magic Circus d’Arturo Segura l’any 1993 El 1996 actuà al costat del seu pare i, a partir de l’any següent, començà a realitzar gires per tot Europa i els Estats Units Ha actuat en molts dels circs de més renom el Tigre Palast de Frankfurt, el Wintergarten de Berlín, el circ Knie de Suïssa, el Carré d’Amsterdam, el Cirque d’Hiver de París i el Circo Roncalli, entre…

Destinat a França per complir el servei militar, conegué l’escriptor Dominique Lapierre L’any 1964, Collins i Lapierre escrigueren conjuntament un llibre sobre l’alliberament de París al final de la Segona Guerra Mundial, Is Paris Burning Del llibre, se'n vengueren més de dos milions d’exemplars i també fou portat al cinema amb molt d’èxit per René Clément A partir d’aquí, Lapierre i Collins continuaren la seva collaboració amb diverses novelles basades en fets històrics Or I'll Dress You in Mourning 1967, O Jerusalem 1972, Freedom at Midnight 1975 i The Fifth Horsemen 1980 Posteriorment…

Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data en què l’…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres guardons, el premi…