Resultats de la cerca

Fundà el Club d’Escacs Egara que el 1933, arran de la fusió amb el Club d’Escacs Estelar, donà lloc al Club d’Escacs Terrassa Fou un dels principals mecenes d’aquest nou club, que presidí durant 25 anys També estigué vinculat al Terrassa Futbol Club Rebé les medalles President Macià del mèrit al treball 1993 i Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Fou un membre destacat del Club Deportiu Terrassa Amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També fou vicepresident de la Federació Catalana d’Hoquei

Es formà al Club Deportiu Terrassa, on jugà tota la seva trajectòria esportiva, i guanyà dos Campionats de Catalunya 1956, 1959 i dues Copes del Generalísimo 1966, 1967 Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma 1960

Fou campió de Catalunya dels 100 m llisos tres anys seguits 1962, 1963, 1964 i de 4 × 100 m 1963 També fou campió d’Espanya de relleu curt 1962 i tercer classificat en els 100 m el mateix any Fou directiu del Club Atlètic Granollers

Pioner de l’handbol català, desenvolupà tota la seva carrera al BM Granollers Fou campió d’Espanya i de Catalunya d’handbol d’onze 1956, 1959 També destacà en l’handbol de set, en què fou dotze vegades internacional Jugà la Copa d’Europa de ciutats 1957 a Barcelona i la Copa Llatina del mateix any i formà part de la primera selecció espanyola que competí en un Campionat del Món 1958 També participà en la primera Copa d’Europa que jugà el BM Granollers 1958

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí Arran de la seva amistat amb Paco Bultó s’inicià en el motociclisme el 1951 Amb l’equip Montesa, juntament amb Ernest Millet i Josep Sol, guanyà el Ralli Trofeu Motociclista de Mònaco 1956 El 1963 començà a córrer en cotxe, i debutà com a copilot de Salvador Fàbregas al II Ralli Internacional dels Pirineus, que guanyà amb un Alfa Romeo Competí en diferents especialitats automobilístiques En rallis fou campió de Catalunya 1961, 1964, 1966, 1967 i d’Espanya 1961, 1964, 1966 i aconseguí dos triomfs en el Rally RACE, puntuable per al Campionat d’Europa, i…

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Membre del Club Deportiu Terrassa, amb el qual aconseguí dotze Campionats de Catalunya 1942-50, 1952, 1953, 1956 i vuit Campionats d’Espanya 1943, 1945, 1946, 1948-51, 1955 També fou integrant de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en els quals aconseguí la quarta posició Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis 1955 celebrats a Barcelona Li foren atorgades dues medalles al mèrit esportiu una de la Delegació d'Esports estatal i una altra, de plata, de l’Ajuntament de Terrassa 1969

Vinculat a la secció d’hoquei patins de l’Sferic de Terrassa, el 1969 es feu àrbitre d’aquest esport i durant vint anys es convertí en una referència de l’arbitratge en els àmbits català, estatal i internacional Participà en el Campionat d’Europa absolut 1987 Presidí el Comitè Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge 1988-2002 i, posteriorment, la Comissió Nacional d’Àrbitres de la federació espanyola Quan deixà el càrrec, collaborà en la promoció de l’hoquei en línia a Catalunya i a la resta de l’Estat

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné