Resultats de la cerca

Fonts de l’exèrcit sirià anuncien la presa definitiva de la ciutat d’Alep, després de quatre anys de combats El 2012 el control de la ciutat va quedar partida entre els rebels i l’exèrcit d’Al-Assad La situació va quedar sense definir fins al novembre del 2016, mes en què el Govern sirià, amb el suport de Rússia, va llançar una ofensiva decisiva Alep és la principal ciutat de Síria, després de la capital, Damasc, i per aquest motiu té una importància estratègica cabdal en la guerra civil Després de quatre anys, centenars de civils han mort i desenes de milers han fugit de la ciutat, que ha…

La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos…

Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la qual hom…

Fill del pintor Alejandro Ferrant Fischermans, i germà de l’escultor Ángel Ferrant, fou arquitecte de l’estat, responsable de la “zona” de Lleó, Astúries i Galícia fins el 1936 Per la seva actuació durant la guerra d’Espanya del 1936, en la qual defensà el patrimoni artístic de Madrid amenaçat pels bombardeigs, i en el trasllat del tresor artístic a França a la desfeta de la República, fou depurat el 1939 Entre 1942-75 ocupà el càrrec d’arquitecte de la quarta zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, que comprenia Catalunya, el País València i Mallorca Durant aquest…

L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església regalisme La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX 1864, i denunciava els seus tres objectius domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats Pontificis el 1870…

Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La…

Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana,  Alfons el Cast 1960,  Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’Cònsols del Mar’ y ‘Cònsols d’…

Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida 1300…

Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per…

Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans villa Igilanus Però el domini superior sembla…