Resultats de la cerca

Fundat el 1938, el nom reflecteix la predilecció dels seus membres per la música de WA Mozart El seu repertori no es limità, però, a l’obra d’aquest compositor i inclogué, bàsicament, la música dels segles XVIII i XIX Integrat per Norbert Brainin i Sigmund Nissel violins, Peter Schidlof viola i Martin Lovett violoncel, debutà a Viena l’any 1948, i des del 1952 actuà arreu del món B Britten dedicà el quartet de corda número 3, opus 94 1975, a aquesta formació Tocà amb altres intèrprets, com ara el violista C Aronowitz, el violinista Y Menuhin o els pianistes Ch Eschenbach i Emil’…

Aprengué els rudiments del violí amb el seu pare, membre integrant de l’Orquestra Simfònica de Boston Més tard es traslladà a Berlín, on estudià amb Willy Hess El 1915 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Boston, primer com a violinista i després com a viola, abans de fundar la Boston Sinfonietta 1924, amb la qual se centrà en un repertori lleuger i de caràcter popular La faceta popular de Fiedler es desenvolupà amb molta més profusió a partir del 1929, any en què assumí la titularitat dels Boston Pops, formació al capdavant de la qual oferí diversos concerts a l’aire lliure…

Estudià amb el seu pare, el pianista austríac Rudolf Serkin, i també amb Lee Luvisi i Mieczyslaw Horszowski a l’Institut Curtis de Filadèlfia A dotze anys debutà al Festival de Marlboro i poc després ho feu a Nova York El 1961 oferí el primer concert amb l’Orquestra de Filadèlfia, i el mateix any fou dirigit per Seiji Ozawa i per Eugène Ormandy També tocà amb el seu pare i interpretà música de cambra amb els quartets Guarneri, Galimir i de Budapest L’any 1971 estrenà una composició de Luciano Berio per a piano i clavicèmbal elèctric El 1973 fundà el Quartet Tashi amb el clarinetista Richard…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà la Sonata per…

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels…

Es formà al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ingressà al de París, on estudià amb Vlado Perlemuter, Marcel Ciampi, Pierre Pasquier i Henriette Puig-Roget Els primers premis assolits, l’any 1974, en el concurs de Jaén i en el de Vianna Da Motta de Lisboa marcaren l’inici de la seva carrera com a concertista i també com a intèrpret de música de cambra amb el violinista Régis Pasquier, amb qui debutà l’any 1976 al Lincoln Center de Nova York Del 1976 al 1985 fou solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio de França, i el 1986 fou nomenat professor d’…

Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de…

Estudià primer al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Gibert, J Zamacois i J Massià, i després amplià estudis a París, amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers Bèlgica, amb P Gevers Amb un repertori molt extens des del barroc fins als autor contemporanis, ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Com a compositor cal destacar la seva obra per a piano Seguit 1972, potser la més significativa, així com Música 17 1974, Joc de cadires , que fou executada al Festival de Música de Barcelona de 1980…

Es formà com a escolà del cor de l’escolania de la catedral de Barcelona, on estudià amb Josep Sancho Marraco Continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, amb Pere Tintorer com a professor de piano, Francesc Forns de violí i Tomás Campano de composició també rebé ensenyament de Josep Rodoreda Exercí al Conservatori de Barcelona durant més de cinquanta anys com a professor de solfeig i de piano Fou també violinista de l’orquestra del Teatre Principal D’altra banda, el seu nom apareix en diverses collaboracions que portà a terme com a pianista i director de cor, amb l’…

Rebé les primeres classes de música del seu pare, Bernhard Anton Romberg 1742-1814, i completà la seva formació amb F Marteau i JK Schlik Entre el 1784 i el 1796, juntament amb el seu cosí, el violinista Andreas Romberg 1767-1821, feu diverses gires de concerts per Europa A partir del 1790 ambdós músics passaren a formar part de l’orquestra de l’elector de Bonn En aquesta ciutat conegueren F Ries, A Rejcha i L van Beethoven, de l’obra del qual BH Romberg es convertí en intèrpret destacat Més tard abandonà Bonn i anà a Berlín, on fou nomenat mestre de capella 1815-19, i finalment…