Resultats de la cerca
Es mostren 18354 resultats
La destrucció del call de Barcelona
Cerimònia jueva, Haggadà de Barcelona , segle XIV BrL El dia 5 d’agost de 1391, a l’hora de la migdiada, un escamot de gent popular format al barri de la Ribera de Barcelona, avançà tumultuosament vers el Call Major de la ciutat amb el propòsit de destruir-lo i obligar els jueus a rebre el baptisme No era la primera vegada que allò s’intentava Des de la destrucció completa de la jueria de Sevilla el dia 4 de juny, seguida del baptisme forçat o l’assassinat dels jueus de les principals poblacions del Regne de Castella, arreu se sentia arribada l’hora de fer desaparèixer per sempre més la…
La revolta dels Forans
La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura conjuntural, com va…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…
Oradea
Ciutat
Capital del judeţ de Bihor, a Transsilvània, Romania, a la regió de Crisana.
Centre comercial i industrial indústries mecàniques, químiques, tèxtils, del calçat Fundada a l’alta edat mitjana, fou seu episcopal el 1080 Ocupada pels turcs 1660, tornà als Àustria pel tractat de Carlowitz Des del 1918 és ciutat romanesa, bé que fou ocupada temporalment 1940-45 per Hongria
Mindoro
Illa
Illa de les Filipines, al S de Luzon.
L’interior és molt muntanyós Halcon, 2 590 m i cobert de bosc A l’ampla plana litoral hom conrea arròs i cocoters Poc poblada 70,1 h/km 2 1984, la principal ciutat és Calapan 33 060 h El seu potencial miner és quasi inexplotat
Aventí
Turó
Un dels set turons damunt els quals és establerta Roma; és el més meridional, envoltat en part per una corba del Tíber.
Al segle V aC, el poble de Roma, en veure's exclòs de l’elecció dels cònsols, fugí en massa a l’Aventí i hi fundà una nova ciutat Ja el 456 aC l’Aventí havia estat donat per llei al poble perquè s’hi establís
Campobasso
Ciutat
Capital de la província homònima i de la regió de Molise, Itàlia.
Centre d’una àrea agrícola indústries alimentàries i fabricació d’armes blanques L’antiga ciutat Campus de Prata és erigida sobre un turó, emmurallada, al costat del castell de Monforte 1459 A partir del 1732 fou construït un nou nucli urbà Campus Bassus a la plana
Arad
Ciutat
Capital del judeţ d’Arad al Banat, Romania, situada vora el Mureş.
Centre agrícola vinya, cereals, patates, industrial tèxtils, alimentàries, químiques, metallúrgiques, mecàniques i comercial, d’una àrea on s’ajunten la continuació de les planes hongareses amb els altiplans de Transsilvània La ciutat és romanesa des del 1920 abans havia estat possessió de turcs, austríacs i hongaresos
l’Altet
Poble
Poble i rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), a l’extrem oriental del terme, vora la mar.
Es troba a 12 km de la ciutat, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i Alacant El 1914 esdevingué parròquia Al N del poble es troba l’aeroport d’Alacant A la costa ha estat construïda la zona residencial dels Arenals del Sol
Kerč’
Península
Península, extrem oriental de la península de Crimea, Ucraïna, que separa la mar d’Asov, al N, i la mar Negra, al S, unides per l’estret del mateix nom.
Té una superfície de 3000 km 2 , és plana la major part artigada, i s’eleva lleugerament al NE Hi ha la ciutat del mateix nom L’any 2018 les autoritats russes hi inauguraren un pont de 19 km que uneix Crimea i la península de Taman’