Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Georges Frêche

Georges Frêche
Política
Polític occità.
Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’Assemblea…
Tomàs Robredo i Garcés

Tomàs Robredo i Garcés (2011)
© Kate
Tennis
Tennista, més conegut pel sobrenom de Tommy Robredo.
S’inicià al Club Natació Olot, sota les ordres del seu pare, Àngel Robredo, i el 1996 passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i fitxà pel RCT Barcelona-1899 Com a júnior guanyà en dues ocasions l’Orange Bowl 1998, 2000 Ja en categoria absoluta fou campió de Catalunya 2000, 2003 i d’Espanya d’individual 2002 i de dobles 2000, amb Santiago Ventura També fou subcampió d’Espanya d’individual 2001 Al llarg de la seva carrera ha guanyat dotze títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Sopot 2001, 2007, Bastad 2006, 2008, Comte de Godó 2006,…
,
Alejandro Toledo
Política
Polític peruà.
Fill de camperols molt pobres, hagué de treballar durant la infantesa en oficis diversos Després de completar els estudis secundaris gràcies a la institució nord-americana del Peace Corps, l’any 1966 anà a estudiar a la universitat de San Francisco, on es graduà en economia l’any 1971 Posteriorment, passà a la universitat de Stanford, on es graduà en economia i obtingué un doctorat en economia dels recursos humans 1993 Posteriorment treballà com a consultor en diverses organitzacions internacional L’any 1995 inicià una carrera política com a líder de Perú Posible i candidat a les eleccions…
Esquerra Unida de les Illes Balears
Política
Organització política d’àmbit balear federada a la coalició estatal Izquierda Unida.
A les illes agrupa Esquerra Unida de Mallorca, Esquerra de Menorca i Esquerra Unida d’Eivissa i Formentera Després de les eleccions al Parlament Balear del 1999 signà el Pacte de Progrés amb altres partits polítics PSIB-PSOE, PSM i Unió Mallorquina i entrà a formar part del Govern Balear Es féu càrrec de dues conselleries conselleria de treball i conselleria de benestar social El 2003 el PP aconseguí la majoria absoluta i la formació quedà fora del Govern Es presentà a les eleccions del 2007 dins la coalició Bloc per Mallorca, que incloïa el PSM, els…
Llei d’Educació de Catalunya
Educació
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya l’u de juliol de 2009 que regula el dret a l’educació a Catalunya.
Estableix una única xarxa de centres públics i concertats en el marc d’un Servei d’Educació de Catalunya, garanteix el caràcter del català com a llengua vehicular de les activitats docents, i respecte a aquesta norma general el govern ha de fixar el currículum de l’ensenyament de les llengües cerca el repartiment equilibrat de la població escolar immigrant i n'estableix el percentatge màxim que pot escolaritzar un centre i garanteix el finançament addicional per als centres amb molts escolars immigrats amplia la possibilitat d’estendre els concerts al batxillerat i la formació professional…
Ciutadans pel Canvi
Política
Moviment polític creat el 1998 per Pasqual Maragall i Mira
que agrupà sectors de l’esquerra catalanista federalista no enquadrats en partits polítics.
En el moment de la seva creació hi tingué un pes determinant la necessitat d’obtenir suports per a l’assoliment de la Generalitat de Catalunya , que des del 1980 estava en mans de la coalició Convergència i Unió Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i n'obtingué 16 diputats A l’octubre del 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix PMaragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més…
Josep Campo i Pérez
Economia
Política
Polític i financer.
Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…
Joaquim Ferrer i Roca

Joaquim Ferrer i Roca
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Professor mercantil, al costat de Josep Pallach milità al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya , després PSC-Reagrupament, dins del qual s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya 1978 passà després a Convergència Democràtica de Catalunya , i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat 1982-84 i diputat al Congrés dels Diputats 1982-85 En 1985-88 fou conseller de Cultura del govern català Des del 1988 fou membre del parlament català i senador i portaveu del grup de CiU al parlament espanyol El 1999 deixà d’ésser senador a les Corts Generals en…
tractats de Blois
Història
Sèrie de quatre tractats signats a Blois entre el 1504 i el 1512 amb els quals foren adoptats un conjunt d’acords diplomàtics tendents a establir un statu quo polític a Itàlia.
Pel primer tractat de Blois 22 de setembre de 1504, Lluís XII de França i l’arxiduc Maximilià d’Àustria acordaven el matrimoni del futur emperador Carles V amb Clàudia, filla de Lluís XII, i es comprometien a no negociar per separat cap arranjament sobre Nàpols amb Ferran II de Catalunya-Aragó El tractat restà sense efecte Pel segon tractat de Blois 12 d’octubre de 1505, Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó acordaven el matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, neboda de Lluís XII Aquest cedia a la futura muller i als fills d’aquell matrimoni els seus drets sobre el regne de…
lliga d’Augsburg
Història
Coalició política europea de caràcter defensiu antifrancès signada el 1686, motivada per la política d’annexions de Lluís XIV.
La lliga, integrada per l’emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els prínceps alemanys i Holanda, tenia per objecte d’exigir el compliment dels tractats de Nimega 1678 i Ratisbona 1684 i de defensar la integritat dels territoris aliats La invasió del Palatinat per part de Lluís XIV obligà la lliga a defensar-se, i el 1689 Guillem d’Orange, stadhouder de les Províncies Unides i rei d’Anglaterra, entrà també a la coalició Jaume II, amb l’ajuda francesa, intentà aleshores la reconquesta del tron d’Anglaterra La guerra de la lliga d’Augsburg —guerra dels nou anys 1688-97— s’estengué també a la mar…