Llei d’Educació de Catalunya

LEC (sigla)

Llei aprovada pel Parlament de Catalunya l’u de juliol de 2009 que regula el dret a l’educació a Catalunya.

Estableix una única xarxa de centres públics i concertats en el marc d’un Servei d’Educació de Catalunya, garanteix el caràcter del català com a llengua vehicular de les activitats docents, i respecte a aquesta norma general el govern ha de fixar el currículum de l’ensenyament de les llengües; cerca el repartiment equilibrat de la població escolar immigrant i n'estableix el percentatge màxim que pot escolaritzar un centre i garanteix el finançament addicional per als centres amb molts escolars immigrats; amplia la possibilitat d’estendre els concerts al batxillerat i la formació professional; potencia l’autonomia dels centres per a adaptar-se a la població escolar i faculta els equips directius a escollir el perfil dels professors; reforça l’autoritat dels equips directius i obliga als candidats a presentar un projecte docent i impulsa una carrera de mèrits per al professorat sotmesa a una agència d’avaluació adscrita al departament d’ensenyament. Primera llei catalana en l’àmbit educatiu, és emparada per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 i té l’origen en el Pacte Nacional per l’Educació signat el març de 2006 per una àmplia representació de la comunitat educativa i el govern de la Generalitat. La Llei s’aprovà per 118 vots (sobre 135), procedents del Partit dels Socialistes de Catalunya, Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya. S'hi oposaren Iniciativa per Catalunya-Verds (que formava part del govern) i els principals sindicats de l’ensenyament públic de Catalunya a causa, sobretot, del caràcter preferent (però no exclusiu) de la coeducació, i la xarxa única de centres públics i concertats, a més del Partido Popular i Ciutadans, contraris a la immersió lingüística.