Resultats de la cerca
Es mostren 35332 resultats
Ramon Farran Mestanza

Ramon Farran Mestanza
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Directiu de tennis de taula.
Practicà diferents esports com el rem al Reial Club Marítim de Barcelona i el tennis al Reial Club de Polo de Barcelona, però sobretot el tennis de taula al London Club de Barcelona i al Calella Ping Pong Club, del qual fou fundador 1930 L’any 1934, juntament amb altres directius de diversos clubs barcelonins, redactà els estatuts de la Federació Catalana de Ping Pong, de la qual fou el primer president 1935-39 També treballà en la creació de la federació espanyola, l’any 1936, a Barcelona El 1983 creà un trofeu amb el seu nom per promocionar les categories inferiors…
Antònia Gimeno Travesset

Antònia Gimeno Travesset
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora i entrenadora de basquetbol.
Començà a jugar l’any 1955 al Club Banesto Posteriorment jugà al CD Cottet-Indo i obtingué una Copa 1960 i tres Campionats de Catalunya 1961, 1962, 1963 Del 1968 al 1972 fou jugadora del Picadero JC i finalment de l’Om de Santa Cruz de Tenerife Fou internacional absoluta A les Canàries exercí durant setze anys d’entrenadora de diferents equips, entre els quals el CB Tenerife Krystal, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria També fou entrenadora del Cajalón Zaragoza i el CN Canoe Parallelament, fins el 1991, fou tècnica de la federació espanyola, en què exercí d’entrenadora…
Josep Ramon Aragay Barrera
Vela
Regatista.
Membre del Club Naùtic Arenys de Mar CNAM, en classe europa fou subcampió d’Espanya 1983, 1989, campió de Catalunya 1986, 1999 i novè del món absolut 1983 L’any 1999 fou subcampió del món Màsters i l’any 2000 aconseguí el títol D’altra banda, competí en classe first class 8, en què guanyà la Setmana Catalana 2000 i aconseguí la tercera posició 2002 Participà en el Campionat d’Espanya i en la Copa d’Espanya amb èxit i aconseguí el segon lloc en el Trofeu Zegna 2003 i Godó 2005 En classe creuers guanyà la triple corona i els trofeus Zegna, Freixenet i Godó 1999 Fou…
Déborah Aguilar Cabello
Halterofília
Halterofilista.
La seva carrera esportiva transcorregué al Club de Peses de Terrassa Com a júnior aconseguí els rècords de Catalunya d’aixecament en dos temps, en la categoria de fins a 48 kg de pes, amb una marca de 55 kg 2000, i l’altre en arrencada, en la categoria de menys de 53 kg, amb 50,5 kg 2001 En edat sènior, dins de la categoria de fins a 48 kg, l’any 2003 establí els rècords de Catalunya de totes les modalitats en aixecar 50 kg en arrencada i 62,5 kg en dos temps, per un global de 112,5 kg El mateix any participà en el Campionat d’Espanya per federacions i en la Copa de…
Associació Internacional d’Informació i Documentació Esportiva
Esport general
Associació fundada a Roma el 1960 amb el nom de Bureau International de Documentation et Information (BIDI).
Tenia com a principals objectius promoure i coordinar projectes en l’àmbit de la informació i la documentació, i estava especialitzada en educació física i esports Membre del Consell Internacional per a l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, el 1977 adoptà el nom d’International Association for Sports Information IASI La junta directiva era encapçalada pel president i per cinc vicepresidents, un per continent, i el comitè executiu era compost per representants d’institucions membres governamentals, universitàries o esportives que es reunien un cop l’any La Secretaria General…
La vila de Tremp
Art romànic
Situació Vista aèria d’un sector del nucli antic, amb l’església parroquial al costat de la torre de la Sagristia i el carrer que substitueix l’antic vall que l’encerclava ECSA - M Catalán Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, es troba en un replà enlairat a 468 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa Tot i que el nucli originari del municipi era tradicionalment reduït al centre urbà, totalment envoltat pel municipi de Talarn, es va ampliar en un principi agregant alguns sectors de Talarn i modernament ha esdevingut un dels municipis més grans de Catalunya gràcies a l’annexió…
Sant Martí de Surroca (Ogassa)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Martí de Surroca des de llevant, amb l’absis, bellament ornamentat per un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes a grups desiguals per bandes llombardes J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Surroca es troba situada al sector nord-oriental del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a 1 300 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de pedra que li ha donat el nom Su-roca o Sots-roca Mapa 256M781 Situació 31TDG413807 S’hi accedeix per la mateixa pista que surt de Surroca vegeu…
Bilbao
Vista de la ciutat de Bilbao, vora el Nerbion
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic…
Sant Esteve d’Avinyonet (Avinyonet de Puigventós)
Art romànic
Situació Façana de ponent, molt reformada, amb la portada i les obertures del campanar apartades F Tur El poble d’Avinyonet de Puigventós és situat en un replà de la serra de la Garriga, limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec, que formen el seu aiguabarreig a migjorn, a ponent de Llers i de Figueres, al llindar de la plana i el començament dels primers contraforts pirinencs Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 Per arribar-hi cal agafar des de Figueres la carretera que va a Besalú A 5 km de Figueres cal agafar, a mà dreta, la carretera local de Terrades, per la qual, a menys d…
Castell de Vilassar de Dalt
Art romànic
Situació Vista general de la fortalesa, molt reformada en època gòtica, on sobresurt la torre cilíndrica, l’element més antic del conjunt ECSA - M Catalán El castell de Vilassar es troba, a una alçada de 150 m, a l’extrem d’un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent rost al costat de ponent, i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de Vilassar de Dalt, del qual resta separat per un ampli espai enjardinat que l’envolta Mapa 37-15393 Situació 31TDF465964 PBM Història Tot i la manca d’…