La vila de Tremp

Situació

Vista aèria d’un sector del nucli antic, amb l’església parroquial al costat de la torre de la Sagristia i el carrer que substitueix l’antic vall que l’encerclava.

ECSA - M. Catalán

Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, es troba en un replà enlairat a 468 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el nucli originari del municipi era tradicionalment reduït al centre urbà, totalment envoltat pel municipi de Talarn, es va ampliar en un principi agregant alguns sectors de Talarn i modernament ha esdevingut un dels municipis més grans de Catalunya gràcies a l’annexió dels municipis d’Espluga de Serra i Sapeira (geogràficament a l’Alta Ribagorça), Gurp de la Conca, Fígols de la Conca, Vilamitjana, Suterranya i Palau de Noguera. (APF-MLIR)

Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG264708.

Història

La vila de Tremp, avui ciutat, s’establí al voltant de l’església de Santa Maria de Tremp i del seu petit terme exempt. Tradicionalment, s’ha dit i s’ha repetit que des del 839 —en realitat hauria de ser el 819—, ja existia aquesta església —origen de la vila— basant-se en l’acta apòcrifa de la consagració de la catedral de Santa Maria d’Urgell. Precisament la inclusió de Tremp en aquesta acta és una de les notícies que testimonien més la falsedat d’aquell document, ja que el 819 la recuperació cristiana no havia passat del Collegats. Segurament Tremp i la seva rodalia no es van organitzar fins avançat el segle X o potser a l’inici del segle XI.

La primera notícia segura sobre Tremp és de l’any 1079, quan els comtes de Pallars Jussà van dotar l’església de Santa Maria amb una coromina òptima situada al castell de Tendrui i un territori propi. Aquest document del 1079 diu que l’església de Tremp havia estat “olim paganis destructa”, una referència a les ràtzies sarraïnes que patí la comarca al principi del segle XI. L’any 1087 els mateixos comtes, juntament amb els seus fills i diversos magnats, atorgaren a l’església de Santa Maria de Tremp i als canonges que la servien la vila i el terme de Tremp, amb totes les seves cases i els homes que hi habitaven.

La població de Tremp, que aviat s’envoltaria de muralles, anà en augment al llarg del segle XI. L’any 1109 ja hi havia dues esglésies, una de vella i una de nova, sota la mateixa advocació, a les quals el comte Pere Ramon I i el seu germà Arnau, a petició del bisbe Ot d’Urgell, confirmaren els alous amb què les havien dotades els seus pares, Ramon V i Valença. Sembla que el nucli inicial de la vila era emplaçat al lloc anomenat la Pedrera, i posteriorment conegut com el Peiró, on hi havia el convent dels caputxins, convertit l’any 1836 en hospital.

L’any 1171 el bisbe Arnau d’Urgell donà els plàcits, el forn i altres drets sobre Tremp als comtes Ramon Miró I i Anglesa, i el seu successor en la mitra, Bernat de Vilamur († d. 1203) feu donació de part dels seus drets sobre la vila i la seva església a Ponç de Vilamur, donació confirmada l’any 1219 pel bisbe Pere. L’any 1257, en virtut d’una concòrdia entre el capítol de Tremp i la mitra d’Urgell, confirmada per una butlla del papa Alexandre IV, la senyoria que el capítol exercia sobre Tremp des de la seva fundació passà íntegrament al bisbe d’Urgell. A la darreria del segle XIII, però, sorgiren conflictes entre el rei i l’ordinari per l’exercici de les funcions jurisdiccionals sobre la vila, tensions que una concòrdia entre Jaume II i el bisbe d’Urgell signada l’any 1303 intentà resoldre. Les diferències i pretensions sobre la jurisdicció de Tremp reaparegueren en anys posteriors, i el 1328 s’arribà a una nova concòrdia sobre la base d’una sentència arbitral anterior.

Al segle XIV Tremp havia esdevingut un centre comercial i menestral d’importància (1358: 144 focs) que aixoplugà a vegades la cort reial. L’11 d’octubre de 1370 Pere III va vendre als prohoms de la universitat de Tremp els drets que la corona tenia sobre la mateixa vila i els castells de Talarn i Orrit per la quantitat de 71 000 sous, 20 000 de lluïsme i 51 000 de redempció als hereus d’Artau de Talarn. Els anys 1381 i 1382 el rei concedí a la vila de Tremp, saquejada el 1368 per les companyies blanques de mercenaris francesos, la facultat d’imposar tributs a diferents articles per tal de poder subvenir a les despeses de reparació de les fortificacions demudes i de construcció dels valls. Amb aquesta nova infraestructura, Tremp resistí l’escomesa de les tropes del comte de Foix que envaïren el Pallars l’any 1396.

L’any 1476 el mercenari Lluís de Mudarra, descontent en no haver estat remunerat pels serveis que havia prestat a Joan II a la guerra del Rosselló, s’apoderà de Tremp i la retingué fins a aconseguir la bestreta de 700 000 lliures que reclamava.

El sistema defensiu de la vila de Tremp, constituït per les muralles, sis torres de defensa adossades, el vall i altres torres de guaita al voltant de la població, tingué una destacada funció a la guerra dels Segadors, la de Successió, la napoleònica i a les guerres carlines. El seu desmantellament començà després de la darrera carlinada, l’any 1876, i podia donar-se pràcticament per acabat l’any 1910 amb l’enderroc del darrer tram de muralla que anava de la Casa de la Vila a la torre de la Sagristia. (PBM)

Recinte emmurallat

Vista de detall de la torre de la Sagristia, la més ben conservada del nucli fortificat de Tremp.

ECSA - J. Bolòs

El nucli antic de la vila de Tremp s’organitza bàsicament en relació amb dos carrers principals que tenen la cruïlla quasi al mig de la població, en una petita placeta. El carrer que anava de sud a nord rep el nom de carrer de Capdevila i de carrer de Soldevila, respectivament. Part del carrer transversal rep el nom de Peressall. Cadascun d’aquests carrers acabava, al nivell de la muralla que envoltava la població, amb un portal (enderrocats els de Soldevila i el de Peressall els anys 1903 i 1915, respectivament). Al costat d’alguns d’aquests portals hom construí torres; podem assenyalar la que hi ha, entrant a la dreta, al portal de Soldevila. També n’hi ha una altra al costat de l’església, la torre de la Sagristia. Encara en veiem una altra a la banda septentrional (el 1917, n’hi havia a les cases de Feliu, Mingo, Millet i Gavatxa). Totes aquestes torres semblen fetes en un moment tardà dins de l’edat mitjana. La torre de la Sagristia —darrerament alliberada de tots els edificis que l’envoltaven— és feta amb un aparell constructiu força irregular, que reflecteix el fet que ha de ser força tardana. La torre del portal de Soldevila té unes finestres modernes, però és bastida amb un aparell més regular, cosa que fa pensar que pugui ser més antiga.

A part aquests dos carrers que es creuen al mig de la vila i donen forma a l’anatomia urbanística de Tremp, hi ha o hi havia altres construccions que hi motivaren la creació d’altres espais (carrers o places) importants. En aquest sentit, podem assenyalar l’existència de la plaça i la placeta de l’Església, de la plaça (i del carrer) del Forn i de la plaça del Mercadal. Antigament, sembla que a la banda occidental també hi havia hagut una capella de Sant Roc que donà nom a un carrer.

Actualment, encara el nom de passeig del Vall que hi ha fora muralles, a la banda sud-est, reflecteix l’existència de l’antic vall que devia recórrer tot el clos murat de la vila. De fet, però, cal dir que ara no se’n veu res, de les muralles perimetrals, llevat de les parets exteriors de les cases que s’hi degueren adossar.

Cal cercar l’origen d’aquesta organització urbanística segurament en l’època romànica, bé que en època gòtica i moderna degué sofrir moltes transformacions, com pot ser la construcció de la majoria de les torres esmentades més amunt. (JBM)

Bibliografia

  • Rocafort, s. d., pàgs. 758-768
  • Mir, 1883, pàgs. 16, 19, 28-29 i 43-45
  • Coy 1906, pàgs. 35-40
  • Lledós, 1917, pàgs. 18-107
  • Lladonosa, 1972-74, I, pàg. 721
  • Mir, 1978, pàssim
  • Els castells catalans, 1979, vol VI (II), pàgs. 1 400-1 402 i 1 420-1 421
  • Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 933, pàgs. 64-65, doc. 975, pàg. 101, doc. 1 053, pàgs. 173-174 i doc. 1 086, pàg. 203
  • Baraut, 1986, doc. 2, pàgs. 52-56.