Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
cartó
Tecnologia
Full rígid, més gruixut que el paper ordinari, obtingut de la pasta de paper o bé ajuntant l’un amb l’altre un cert nombre de fulls de paper sobreposats.
Quan va destinat a usos específics és sotmès a tractaments diversos així, els cartons asfaltat i embetumat han estat impregnats, per tal d’impermeabilitzar-los el cartó d’amiant porta fibres d’amiant que el fan aïllant, tèrmic i elèctric el cartó ondulat consta d’un full acanalat enganxat a un o dos fulls llisos el cartó pedra porta gluten o altres substàncies enduridores, etc
violència sexista
Sociologia
Agressió física o greuge moral protagonitzat per una persona en contra d’una altra del sexe oposat.
El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se…
comparatiu
Gramàtica
Grau de l’adjectiu, que hom usa quan la qualitat que significa és motiu de comparació entre dos o més elements d’una frase (La teva germana és ‘més gran‘ que la meva).
Alhora, inclou una gradació, quant a la qualitat referida, segons que un o uns quants dels elements comparats sigui superior, inferior o igual a l’altre o als altres Així, hom parla de comparatiu de superioritat Ell és ‘més sincer’ que tu , de comparatiu d’inferioritat Ell és ‘menys sincer’ que tu i de comparatiu d’igualtat Ell és ‘tan sincer’ com tu En cada cas, les partícules correlatives són distintes mésque, menysque, tancom Ultra aquests usos, hi ha també uns adjectius, anomenats comparatius orgànics , que, tots sols, ja indiquen el grau de…
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des del 1982 el…
empresa
Economia
Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
No és, doncs, un conjunt de béns, sinó un centre d’activitat i de decisió de produir La combinació dels factors de la producció és, alhora, tècnica, en el sentit de reunir els elements necessaris capitals, mà d’obra, emplaçament, patents, etc, i comercial, en el sentit de tenir en compte els preus dels elements utilitzats i les diverses magnituds de l’entorn econòmic Aquesta combinació constitueix una entitat, dotada d’una existència jurídica, com en el cas d’una societat, o bé com un agrupament de persones sense vincle d’associació entre elles, com en el cas del patró que…
malvàcies
Botànica
Família de columníferes que comprèn més de 1 000 espècies herbàcies o arbustives, pròpies de països càlids i temperats.
Tenen fulles simples, sovint lobulades, flors regulars, hermafrodites, pentàmeres, d’ovari súper i proveïdes de calicle, i fruits en esquizocarp o en càpsula loculicida Malvàcies més destacades Abutilon sp abútilon Alcea rosea malva reial , malva doble Althaea cannabina malví pelut Althaea officinalis malví , altea Cavanillesia arborea cavanillèsia Gossypium sp cotoner Hibiscus sp hibisc Hibiscus rosa-sinensis hibisc de la Xina Hibiscus syriacus hibisc de Síria Lavatera sp vauma Lavatera arborea malva gran , malvera Lavatera olbia òlbia Malva sp malva , malvera Malva alcea alcea…
fotoexcitació
Electrònica i informàtica
Procés de generació de portadors (electrons i forats) que es produeix quan una radiació lluminosa d’energia suficient incideix sobre la superfície d’un semiconductor (volúmic o en forma de capa prima).
Aquest procés de generació pot ésser degut a transicions banda-banda intrínseques o a transicions en les quals participen nivells energètics situats a l’interval d’energia prohibida transicions extrínseques, originats per la presència de defectes o impureses en el semiconductor
agricultura de conservació
Agronomia
Sistema de conreu que es caracteritza per mantenir, de forma permanent o semipermanent, una capa de matèria orgànica en la superfície del sòl formada bàsicament de restes de conreu.
Aquesta capa de matèria orgànica constitueix una font d’alimentació per a la biota del sòl i una reserva de nutrients per als conreus L’activitat dels microorganismes afavoreix l’estructuració del sòl i la disponibilitat d’aigua i d’elements minerals per als vegetals que hi creixen La presència d’una capa de matèria orgànica redueix la pèrdua d’aigua del sòl, el protegeix de la possible erosió hídrica o eòlica al mateix temps que disminueix la germinació de males herbes, tot i que sovint el control d’aquestes herbes no és fàcil L’agricultura de conservació també propugna l’…
matràs aforat

Matrasos aforats
© Bürkle
Química
Matràs de forma esfèrica o de pera, de fons pla, el coll del qual és llarg i estret i amb una osca.
Quan l’osca és arranada exactament i a una temperatura definida usualment a 20°C, hom coneix amb precisió el volum de líquid contingut, pel fet d’haver-lo calibrat o aforat prèviament per pesada És emprat sobretot per a preparar solucions de concentració coneguda
fungicida
Farmàcia
Agronomia
Dit de qualsevol compost sintètic o biosintètic emprat per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.
Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya