Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
cap de la Nau
El cap de la Nau
© Fototeca.cat
Gran promontori de la costa de la Marina Alta que constitueix l’extrem més oriental del País Valencià; és l’avançament dins la mar de les serralades prebètiques.
Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l’illa del Portitxol, el…
Nahuel Huapí
Llac
Llac de la Patagònia, d’origen glacial, situat a les províncies de Neuquén i Río Negro, a la Cadena Litoral, a 764 m sobre el nivell del mar.
Dominat pel Monte Tronador, els seus voltants són parc nacional, amb San Carlos de Bariloche com a centre turístic
Iemen
Regió del SW d’Aràbia que s’estén per tota la costa de la mar Roja des d’Al-Ḥiĝāz fins a l’estret de Bāb al-Mandab.
Limita amb el desert central i l’Ḥaḍramawt per l’est i amb el golf d’Aden pel sud País muntanyós, posseeix els més alts nivells de la península De nord a sud s’estén una altra calma plena de formacions volcàniques Des de la costa hi ha un seguit de terrasses àrides, que s’endinsen 50 i 80 km a l’interior i formen unes valls riques de vegetació tropical i subtropical
el Vinyet

El santuari del Vinyet, d’estil neoclàssic, situat a ponent de la vila de Sitges
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià, situat a ponent de la vila de Sitges (Garraf), proper a la mar, envoltat d’una pineda i zona residencial, que rep el nom del Vinyet
.
És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars
la Torre de Piles
Barri
Barri marítim i nucli d’estiueig del municipi de Piles de Mar (Safor), a l’E del poble, al llarg de la platja de la Torre de Piles
.
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de…
Águilas
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia (al SE de la capital), al Campo de Lorca, vora la mar Mediterrània i al peu de la serra del Cantal.
Port de pesca i miner, per on surt el mineral de plom de la serra d’Almenara, i mercat agrícola espart, cereals
badia de Liverpool
Badia
Sector de la mar d’Irlanda, entre la costa nord de Gal·les i la costa centre-oest d’Anglaterra, on desguassen, en estuari, els rius Dee i Mersey.
Té a la ribera les ciutats de Rhyl, Wallasey, Liverpool, Bootle i Crosby, entre altres
línia de costa
Geografia
Línia de contacte entre la costa i la mar, que pot presentar diverses formes (còncaves, rectes, amb nombrosos entrants i sortints), segons el tipus de costa costa 2.
salmorra
Geologia
Tecnologia
Aigua saturada de sal que resulta, en les salines, d’evaporar l’aigua de la mar o de dissoldre la sal gemma en aigua dolça injectada al jaciment.