Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Veo
Poble
Poble (veolins) del municipi de l’Alcúdia de Veo (Plana Baixa), a l’esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d’Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 548 m d’alt, per on passa el camí vers Aín).
La seva església parroquial Santa Maria depèn de l’Alcúdia Antic lloc de moriscs tenia 41 focs el 1602, es despoblà amb l’expulsió del 1609
vall d’Aigüesvives
Vall d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, a l’extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
Compresa dins els termes municipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira Ribera Alta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol de la Valldigna La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigüesvives Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’ Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigüesvives
Carreu
Masia
Antiga quadra i mas del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a 1 060 m d’altitud, al vessant oriental de la serra del Tossal Negre, que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu
, el qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.
Per les diferents construccions que hi ha a l’indret, es pot veure que fou un lloc important Al costat N del mas hi ha la capella de Sant Joan Al mig dels corrals, la casa i l’església, s’alcen les restes d’una torre de pedra, de planta rodona, que pertanyen al castell de Carreu esmentat el 1046 com a límit del castell de Gavarra L’anomenat Corral de Carreu és situat al NE del mas, arran del torrent de Carreu, que, en aquest punt, acostuma a portar un cabal d’aigua permanent que es filtra uns 1 000 m més avall El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
castell de Queralt
Castell
Antic castell del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), dins l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt (2 155 m alt.), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt (2 030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.
Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí Al segle XIII passà als Pinós
pòinter
Mastologia
Raça de gossos de caça, del tipus de mostra, que atenyen de 63 a 68 cm d’alçada a la creu els mascles i de 61 a 66 cm les femelles, amb el crani ample, les orelles llargues i penjants, el coll llarg i fort, el pit ample i el pèl fi, curt, dur, llustrós i generalment blanc amb clapes marrons o negres.
serpúlids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que habiten dins de tubs calcaris fixos (de vegades amb un opercle que tanca el tub), de cos allargat i tòrax ben diferenciat de l’abdomen, de prosoma molt reduït i boca envoltada d’un cadena de tentacles o plomall branquial terminal cefàlic que surt d’un coll membranós en el primer segment.
Són micròfags Les espècies més importants són Serpula vermicularis sèrpula o cuc de closca, Pomatoceros triqueter cuqueta de closca, Hydroides sp i Spirorbis sp espirorbis Totes elles són comunes a les costes dels Països Catalans
capsigrany
capsigrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Moixó insectívor de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada, amb el front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens característic; el dors, les ales i la cua són de color negrós, amb taques blanques, i les parts inferiors són blanquinoses.
Es troben al centre i al sud d’Europa
anolis
Herpetologia
Gènere de rèptils saures
de la família dels iguànids, que posseeixen una mena de bossa al coll, la qual es fa més patent amb l’erecció d’un cartílag situat a la base de les mandíbules; sembla que és un caràcter sexual secundari, puix que manca a les femelles d’algunes espècies, i, en els mascles, té en general una coloració molt viva.
Són de costums arborícoles i canvien de color molt fàcilment, per les quals coses han estat comparats als camaleons, bé que de fet no estiguin gaire emparentats
Talarn
Talarn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Talarn, de 27,95 km 2 , s’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s’originà en un territori inicialment integrat a Talarn El 1956 li fou segregat el sector de les Adoberies 1,7 km 2 , que s’incorporà al municipi de Tremp Termeneja al N i a l’W amb les terres de Gurp de la Conca Tremp i amb el municipi de Salàs de Pallars, a l’E amb les terres d’Orcau Isona i Vilamitjana Tremp, per la Noguera o el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn o de Tremp Vers al S, una estreta llenca s’…
Reconeixement a Emma de les propietats del monestir de Sant Joan de les Abadesses (15 de maig de 913)
Art romànic
En un judici hom reconeix a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la propietat dels camps i terres a favor d’aquella, en presència dels comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona i dels vescomtes Ermemir i Unifred "In presencia Mirone et Suniario, comites et marchiones, Ermemiro et Unifredo, vicecomites, seu et de iudices … Teuderico, Trasobado, Narbonese, Goltredo, Guntirigio, Centurio, Senderedo, iudicum vel in presencia sacerdotum atque fidelium laicorum, id est, Galindone, Adroario, Unando, Ferizane, Nantulfo, Wisando, Ariane, Gentile, Eldefredo, sacerdotes, necnon…