Resultats de la cerca

El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac

Fou fundada pel clergue jesuïta Ángel Ayala Alarco Ciudad Real 1867–1960 amb l’objectiu de despertar el catolicisme espanyol de principis del segle XX El seu primer president fou el sacerdot i periodista Ángel Herrera Oria Santander 1886–Madrid 1968, que l’any 1933 creà el Centre d’Estudis Universitaris CEU, embrió de les universitats Abat Oliba CEU de Barcelona, CEU San Pablo de Madrid i CEU Cardenal Herrera de València

Construït entre el 1260 i 1280, el monjo montserratí Benito de Peñalosa hi fundà un priorat el 1632, a precs del general Wallenstein, que volia fer-ne un monestir comparable al de Catalunya El 1672 hi fou entronitzada una imatge de la Mare de Déu de Montserrat Mort, però, Wallenstein, Peñalosa fou nomenat abat del monestir de Montserrat-Emmaús, prop de Praga, que centralitzà la devoció montserratina en terres bohèmies

El topònim Nefiac és documentat des del segle X La parròquia, i per tant la seva església, es consigna l’any 1149, en què Gausbert, abat de Cuixà, donà en feu a Artau de Castellnou tot el que posseïa a la parròquia de Nefiac L’edifici actual és essencialment una construcció barroca aixecada a la primera meitat del segle XVIII, que no conserva vestigis de l’anterior església romànica

Església d’un monestir benedictí fundat en l’antic vilar Ceceranum 844, esmentat com a tal el 1144 monasterium Cirsanum Fou unit el 1238 al monestir de Sant Salvador de Breda diòcesi de Girona i venut, el 1273, als templers del Masdéu per Bernat, abat de Breda Ja arruïnada al segle XVIII, sols un lloc dit Sant Salvador recorda avui la seva existència, al sud-est de Trullars

Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954, Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que sortí pòstumament

Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

Monjo 1091 i abat 1122 de Saint-Denis, fou conseller de Lluís VI i Lluís VII de França i regent del regne durant la segona croada 1147-49 Morí mentre preparava una expedició a Terra Santa És autor de dos panegírics reials Vita Ludovici sexti i Vita Ludovici septimi , d’unes memòries Liber de rebus in administratione sua gestis i d’unes cartes, valuosos testimonis del seu temps

Després d’haver actuat com a cantor a la capella de Ferran II de Catalunya-Aragó i més tard 1527-34 de Carles V, el 1535 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc de Calàbria, a València, i abat del monestir cistercenc de Sant Bernat A partir del 1547 fou mestre de capella del futur Felip II de Castella És autor de magníficats, motets i villancicos