Resultats de la cerca

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou comissionat, el…

Fundà els setmanaris La Actualidad , després El Distrito , i, el 1905, La Crónica de Valls , on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons , i aclarí errors històrics, especialment sobre les esquadres de Catalunya Fou diputat provincial i alcalde 1906-09 de Valls Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella , on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts El Consell de Cent i la…

Intellectual de tendència republicana federal, desenvolupà una intensa activitat en la premsa catalana, espanyola i llatinoamericana, combinada amb la militància política i una producció assagística i memorialística centrada en el republicanisme, el laïcisme, el regionalisme i la vida cultural reusenca El 1859 fundà a Reus el Centro de Lectura, on exercí diversos càrrecs, i en fou redactor dels òrgans de difusió, entre els quals El Eco del Centro de Lectura i l’ Álbum de Euterpe , editat per la societat coral filial El 1860 fundà el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l’ Álbum de Euterpe ,…

Situació i presentació És el més extens de tota la comarca de l’Alt Camp, seguit de prop només per Querol, municipi amb el qual limita al N, i molt menys poblat Al NE limita amb Pontons Alt Penedès, al SE amb el Montmell Baix Penedès, al S amb Vila-rodona, a l’W amb el Pla de Santa Maria i al NW amb el Pont d’Armentera La seva demarcació, que té com a cap de municipi el poble de Santes Creus, és formada per la dels antics municipis d’Aiguamúrcia, l’Albà i Selma, per algunes petites quadres com les dels Gaians i Ramonet, la Portella i Manlleu de Selma, els nuclis del Pla de Manlleu i de les…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…

Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys amb Tallers…