Resultats de la cerca
Es mostren 1471 resultats
Sant Vicenç de Calders
Poble
Poble del municipi del Vendrell (Baix Penedès), al cim d’un turó (130 m alt.) que s’alça al SW de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal.
L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…
serra de Guarbes
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran que separa la vall de Toran (Canejan) de la de Varradòs (Viella), a llevant de Montlude.
Culmina al tuc de Guarbes 2 356 m alt, que domina pel N l' estany de Guarbes , a la capçalera de la coma de Guarbes
acidosi respiratòria
Patologia humana
Anormalitat de l’intercanvi gasós a nivell del pulmó per hipoventilació alveolar que fa que sigui retingut anhídrid carbònic en el plasma hemàtic.
Aquesta dificultat d’eliminació origina també la retenció d’altres àcids més forts Com a conseqüència d’aquests trastorns apareixen hiperpnea, irritabilitat, mal de cap, desorientació i, finalment, coma
Sant Pau de Fornils

Sant Pau de Fornils
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella
Capella i masia del municipi de Susqueda (Selva), situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això com a castell de Sant Pau.
Existia ja el 1269 Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas La capella actual fou refeta al s XVII No té culte
aspiració
Patologia humana
Penetració en l’arbre bronquial i en els pulmons de cossos estranys aspirats de l’exterior o de l’interior de l’organisme.
Aquesta darrera circumstància es dóna, sobretot, en persones en estat de coma o amb trastorns del reflex del vòmit que aspiren contingut gàstric Pot ocasionar atelèctasi pulmonar, pneumònia per aspiració i asfíxia
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…
diesi
Música
L’interval musical més petit en cadascun dels sistemes d’afinació.
Correspon al semitò més petit en cada cas Així, en el sistema pitagòric, és de 90 cents en el mesotònic de quart de coma, de 76 cents, i en el temprament regular, de 100 cents
pics de Bagüenyola
Massís granític dels Pirineus axials (3.053 m alt), situat entre la vall de Benasc (terme municipal de Saünc, Ribagorça) i la vall aragonesa de Gistau, al sud del massís de Posets.
Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya , a la part alta de la qual hi ha la gelera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola els excursionistes els anomenen pics d’Eriste
aracnidisme
Patologia humana
Estat patològic provocat per la picada dels aràcnids (les aranyes sobretot).
Pot comportar trastorns locals en el lloc de la picada com ara enrogiment, tumefacció i dolor i trastorns generals com p ex nàusees, vòmits, suor, llagrimeig, agitació, convulsions, afectació cardíaca, coma i, a voltes, fins i tot la mort
serrat de Cagüilha
Serra
Serra de l’interfluvi entre els rius de Toran i de Varradòs, dins el terme de Canejan (Vall d’Aran).
Delimitat pel barranc de Cagüilha , a ponent, i el de coma de Troja, a llevant, el domina el tuc de Cagüilha 2 321 m alt, situat per damunt de l' estany de Cagüilha i el coll de Cagüilha 2 100 m alt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina