Resultats de la cerca
Es mostren 3192 resultats
arquimesa
arquimesa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble format per la combinació d’una arquilla i una taula, que li serveix de suport.
La cara anterior de l’arquilla que forma el cos de dalt, proveïtu de calaixos i de compartiments, té una tapa que, quan és abatuda, serveix de taula d’escriure La taula pren a vegades la forma de bufetillo
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
tràquea
1, tràquea, 2, laringe; 3, cartílags traqueals; 4, bronquis principals
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats tetràpodes format per un conjunt d’anells cartilaginosos derivats de l’esquelet visceral dels peixos.
En l’home adult ateny de 10 a 12 cm de longitud i és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis
Sant Aon o Sant Abundi (Mura)
Art romànic
Fa relativament pocs anys, es va localitzar dalt d’una serreta propera a la divisòria dels termes municipals de Rocafort i Mura, però en el vessant d’aquest darrer municipi, les restes d’aquesta antiga capella, documentada l’any 994
coma del Racó
Coma del Conflent, dins el municipi de Fontpedrosa, afluent, per la dreta, de la vall de Balaguer.
És separada de la vall de Carançà per una línia de crestes que des del pic de la Fossa del Gegant passa pel pic del Racó de Dalt o Gros 2 779 m alt i el pic del Racó de Baix o Petit
la Cisa
Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners
melsa
Anatomia animal
Òrgan de forma ovoide situat en la profunditat de l’hipocondri esquerre.
Limita per dalt amb el diafragma, per darrere amb l’estómac i per sota amb el ronyó esquerre i el mesocòlon transvers És d’un color vermellós, i pesa uns 200 g Intervé, entre altres funcions, en la limfopoesi i en la desintegració dels eritròcits
Dusfort
Capella de Santa Maria de Durfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi
Vilamontà
Capella
Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà) situades a l’extrem septentrional del terme de Manlleu (Osona), prop del límit amb Torelló.
El mas i la capella existien el 1247 la capella, arruïnada al s XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta del còlera del 1854 dalt d’un pujol 1857 És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular Romanen restes de l’antiga capella romànica
Sant Andreu d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
Segons un inventari de mitjan segle XII fet per la canònica de Sant Pere d’Àger, vora l’Estany de Dalt i al peu del camí de Casserres existí una església dedicada a l’apòstol sant Andreu, de la qual avui s’ha perdut tot rastre